Miquel Ferrà i Martorell01/05/01 0:00
TW
0

Tal dia com avui, el general Charles De Gaulle, cap de la França lliure, pronunciava per la Ràdio de Londres un eloqüent i emotiu discurs. «El Primer de Maig és una festa nacional. Tots els francesos, totes les franceses l'aclamen amb tot el seu cor. Festa Nacional! Perquè es tracta, per excel·lència, de la festa dels treballadors. D'aquells que, en les seves mans, remouen la bona i vella terra de França, d'aquells que, amb les seves mans, l'escorcollen per treure'n metalls i carbó, d'aquells que amb les seves mans fabriquen això o allò a la fàbrica i el taller, i en resum, tot el que proporciona una millor vida als altres. Festa nacional! Perquè dins els pitjors drames de la nostra història és del poble treballador que sorgiren sempre les grans revoltes amb les quals la pàtria en va sortir salvada, alliberada, renovada...».

Les emissions en francès del general per la BBC eren autèntiques vitamines morals per als homes de la Resistència, els «maquis», que poc a poc acabarien derrotant l'invasor nazi. Anys després, quan va escriure les seves Memòries de guerra, el general De Gaulle reflexionava altre cop sobre el Primer de Maig i el que significa dins el món del treball, moltes vegades carregat d'injustícies i frustracions: «Jo ho he comprovat, com tothom. En els nostres dies, el maquinisme domina l'univers. D'això en surt el gran debat del segle: la classe obrera serà víctima o beneficiària del progrés mecànic en curs? D'allà sortiren ahir els grans moviments: socialisme, comunisme, feixisme, que s'apoderaren de diversos grans pobles i dividiren tots els altres. D'allà vénen, en aquests moments, els estendards de les ideologies adverses: liberal, marxista, hitleriana, que floten en el cel de les batalles...».

Recordem qui era Charles De Gaulle (1890-1970), el general que rebutjà l'armistici del 1940 i va decidir de combatre els alemanys des de les costes de Gran Bretanya, després d'haver llançat des de Londres una crida als francesos el 18 de juny d'aquell mateix any. Alliberador de França, retornà al poder el 1958 per tal d'acabar amb la colonització i fer la pau a Algèria. Fou president de la República de 1958 a 1969, és a dir, més d'una dècada, un factor que demostra fins a quin punt el poble l'estimava. En el lloc oposat, un heroi de la primera guerra mundial, el mariscal Petain, que s'havia entès amb Hitler després de la desfeta de l'exèrcit francès.

S'establí així el govern titella de Vichy mentre que París i mig territori francès restava administrat per les forces d'ocupació alemanyes. De Gaulle, amb la seva propaganda, va saber demostrar que el poble francès no estava vençut, que la política pronazi de Petain era una vergonya i que a la llarga, per molts de soldats i armes que tengui una potència conqueridora, sempre és el poble, hipotèticament conquerit, que té la darrera paraula.

Miquel Ferrà i Martorell