Rafael Àlvarez va parlar del seu paper i del món del teatre. | J.MOREY.

TW
0

Fa once anys que és un «pícar» dels escenaris. Un paper que li ha reportat una gran satisfacció personal i del qual n'està força orgullós. «Mai havia vist una fam tan productiva». Rafael Àlvarez El Brujo va tornar a representar ahir a Palma al Teatre Municipal, amb ple absolut, després de vuit anys, l'adaptació de Fernando Fernán Gómez de la novel·la anònima El lazarillo de Tormes en una gira organitzada per la Cadena Cope de la que s'han fet ja 16 representacions i en queden pendent altres 15 per diverses ciutats. «Els pícars pertanyen al món de la invenció dels novel·listes. En el segle d'or es va popularitzar aquest gènere. Avui en dia els pícars estan més dins els àmbits del poder. En tot cas el de la novel·la s'identificaria amb els emigrants que venen sense un duro i han de fer les mil i una per sobreviure».

El Brujo, que també ha fet la versió cinematogràfica, explicava que «a l'obra teatral el text ha canviat molt amb el temps. Es tracta d'un monòleg amb el comentari permanent de la complicitat amb el públic i en el qual vaig contant anècdotes que m'han ocorregut. Fernán Gómez ha fet una adaptació magistral que conserva tot el sabor clàsic del llenguatge però que és completament assequible a l'enteniment del llenguatge d'avui en dia». Rafael Àlvarez es va mostrar molt crític amb l'actual cojuntura del teatre. «La professió viu una situació de temor a no ser contractada. El actors tenen por a expressar-se lliurement. Moltes empreses estan desvalorant tant la figura de l'actor que s'arriba a situacions tan paradoxals com que es paga més per un focus que per un actor i el llum l'ha de portar l'actor».

El Brujo afegia que «L'essència del teatre és la presència de l'actor. Un monòleg és l'essència total, la soledat, els recursos del actors posats a prova». Rafael Àlvarez comentava que el personatge de El Lazarillo és un dels que més estima. «No sabria perquè però hi ha papers que tenen una força immensa i un magnetisme especial. Per a mi és un plaer recitar la prosa d'aquesta obra perquè permet saborejar-la, desgranar-la. Es la sabiduria de la humilitat enfront dels poderosos. El personatge manté una humilitat i dignitat meravellosa». Quan fa més de 10 anys va començar a assajar-lo va tenir un somni molt extrany.

«Estava en un escenari sol en un espai buit i començava a donar cos a tota l'obra ja que he de fer de boc dels distints personatges i vaig somiar que hi havia unes ones que s'anaven expandint. Crec que fou premonitori ja que l'obra ha tengut molta fortuna», afegia. El lazarillo de Tormes ja du més de 1500 representacions i s'ha portat a diversos països sudamericans i a Israel. Àlvarez també ha fet el paper a Lázaro de Tormes, la versió cinematogràfica de Fernando Fernán Gómez i José Luis García Sánchez estrenada fa poc. Es confessa un home de teatre a qui també li agrada el cine però que «he de rebutjar alguns papers. Jordi Mollà me n'ha oferit un paper a la seva primera pel·lícula i encara que em feia molta il·lusió no ha pogut ser».