TW
0

Amb el naixement d'Alfried Krupp, fill d'un modest ferrer, comença la saga dels Krupp, fabricants de canons i fundadors de la nissaga industrial més important del món, en el segle XIX i primera meitat del XX. Amb el pas del temps, un fabulós complex de fàbriques i obradors, la zona oest d'Essen, donaria gran poder a l'artilleria dels exèrcits prussians. L'historiador Paul Brancafort qualifica els Krupp de «Conquerants sans uniformes» i així era la cosa. Revestit de gran coratge per fer front a la misèria familiar, Alfried Krupp treballà vint-i-dos anys a les ordres de la seva mare, vídua, sense cap guany econòmic. Tanmateix pogué muntar una fàbrica de culleres i forquetes de metall i després d'altres empreses relacionades amb el ferro i l'acer. El 1853, Alfried es casava amb una al·lota de Colonya, Bertha Eichhoff, que donaria nom a un canó gegantí, el mateix que bombardejà París. Mentre tenia descendència, Alfried tingué la idea de substituir el canó de bronze pel canó d'acer, que tingué gran èxit. Ja vell, mig separat de la seva dona, Alfried es retirà a un palauet, a la vorera del Ruhr i allà estant, morí el 1887. En aquell moment, les empreses Krupp produïen cada any trenta mil tones d'acers. Les fàbriques creixien sense aturar i forns, tallers i xemineies envoltaven ja la vella ciutat d'Essen, en les valls dels rius Ems i Sieg. Indústries que cobrien no menys de tres-centes trenta-tres hectàries. Potser el més important és que això significava un nombre de vint-i-un mil obrers. Succeí al vell Alfried el seu fill Friedrich, un home molt disciplinat i metòdic, que es casà amb una aristòcrata, Margarethe von Ende, i d'aquesta unió li nasqueren dues filles. En els negocis es mostrà un home obert i avançat. Protegí la construcció d'un nou motor de Rudolf Diesel i augmentà la seva nòmina d'operaris al nombre de quaranta mil. Amb tot aquest bagatge de potencial econòmic comprà les famoses fàbriques Grusonwerk, de Magdeburg, i la societat de construcció naval de Tegel, especialitzada en maquinària de vaixells. Però fou home molt criticat en aquella societat puritana. L'historiador Mariano Fontrodona escriu: «Al marge de la seva capacitat industrial i financera, Fritz Krupp oferia algunes característiques que fomentaven poc que fos popular. Sempre havia demostrat afecció vers l'homosexualisme i amb el pas dels anys, això s'apoderà totalment de la seva persona. A l'Alemanya dels primers anys del kaiser Guillem II, l'homosexualitat es posà molt de moda entre les classes altes. I en totes aquelles festes especials hi solia aparèixer el nom de Friedrich Alfried Krupp. És clar que les relacions amb la seva esposa Margaret s'havien refredat molt. Amb tots aquests problemes personals, Fritz començà a deixar de banda els negocis i feia llargues estades a Capri, on hi havia aixecat un palau.

Després vindria la Primera Guerra Mundial amb aquell canó «Gran Bertha» que llançava grans projectils a cent vint quilòmetres de distància. I això no era res en comparació del que aportarien els Krupp a la guerra encesa pel Tercer Reich. Recordem, per exemple, aquells canons del Navarone, immortalitzats en una magnífica pel·lícula»...