El «Titanic» aixeca àncores (1912)

Quan el navili, a les nou del capvespre, surt de Cherburg en direcció a Queenstown ja és una autèntica babilònia. A més de l'anglès, majoritari, totes les llengües del món semblen estar-hi presents. Els homes de negocis hispànics hi són també. Llinatges com Cardoza, Peñasco o Jardín es troben en les llistes de passatgers. I també alguns noms i cognoms catalans com és el cas de Florentina i Assunció Duran o de Julià Padró i Emili Pallàs, tots quatre supervivents. Poc s'esperaven el dramàtic desenllaç d'aquella primera travessia. La White Star Line havia llançat a la mar una nau que desplaçava seixanta-sis mil tones, que tenia 882 peus i mig de llargària i 92 i mig d'ample, o si voleu mirar-ho d'altra manera, cent setanta-cinc peus d'altura des de la quilla al cim de les seves quatre gegantines xemeneies. Això significa una altària d'onze pisos i una llargària de quatre illetes de cases urbanes. Tres hèlixs, dues parelles de motors recíprocs de quatre cilindres, movent cada parella una hèlix, i una turbina l'hèlix central. Aquesta combinació li donava una força de 50.000 HP i podia arribar, sense gaire esforç, a una potència de 55.000. A tota màquina aconseguia una velocitat de vint-i-cinc nusos. Tot un prodigi de la tècnica naval en aquell temps. El dia següent, 11 d'abril, a les dotze i mitja, entrava a Queenstown, on havia de recollir més passatgers i correu. Un mariner, membre de la tripulació, discuteix amb els seus superiors i és obligat a abandonar el vaixell. Si ell hagués sabut la sort que tenia! Són les dues del capvespre quan el Titanic salpa de Queenstown camí de Nova York amb 1.316 passatgers i una tripulació de 891 homes. En el menjador, els passatgers de primera classe són servits com en el millor hotel de luxe. I tampoc no es queixen els de segona classe a l'hora de sopar «consommé tapioca», «baked haddock, sharp sauce», «curried chicken & rice», «spring lamb, mint sauce», «roast turkey, cranberry sauce», «green peas», «purée turnips», «boiled rice», «boiled and roast potatoes», «plum pudding», «wine jelly», «cocoanut sandwich», «american ice cream», «nuts assorted», «fresh fruit», «cheese», «biscuits», «coffee»... Què més podien demanar: llagosta, indiot, dolços, vins, fruites seques o fresques, gelats i bescuits... Sales sumptuoses amb tota mena de jocs, diaris i revistes. Cambres de primera classe que costaven mil cinc-cents vint dòlars d'aquell temps... El 14, a les nou del matí, es rebia un telegrama del vaixell Caronia que anunciava gels en forma d'icebergs a 42 graus latitud nord, longitud 49 graus a 51 oest. La resta d'aquesta història ja la sabeu.