És migdia. El vaixell de passatgers més gran que han vist els
segles deixa els molls de Southampton. En la maniobra és a punt de
xocar amb el transatlàntic nor-damericà New York, però sortadament,
se'n surt sense la més petita fregada. A les set del capvespre
entra a Cherburg, fort francès, a la zona de la Mànega, famós pel
seu valor estratègic i militar. Pugen a bord tota una munió de
persones no britàniques i moltes d'elles de cognom oriental , ja
sigui àrab, indi o jueu: Assaf, Banoura, Boulos, Tanous, Caram,
Shabini, Chehab, Hanna, Karun, Kassan, Khalil... També hi ha veus
gregues i balcàniques: Chronopoulos, Drazenovic, Krikorian...
Quan el navili, a les nou del capvespre, surt de Cherburg en
direcció a Queenstown ja és una autèntica babilònia. A més de
l'anglès, majoritari, totes les llengües del món semblen estar-hi
presents. Els homes de negocis hispànics hi són també. Llinatges
com Cardoza, Peñasco o Jardín es troben en les llistes de
passatgers. I també alguns noms i cognoms catalans com és el cas de
Florentina i Assunció Duran o de Julià Padró i Emili Pallàs, tots
quatre supervivents. Poc s'esperaven el dramàtic desenllaç
d'aquella primera travessia. La White Star Line havia llançat a la
mar una nau que desplaçava seixanta-sis mil tones, que tenia 882
peus i mig de llargària i 92 i mig d'ample, o si voleu mirar-ho
d'altra manera, cent setanta-cinc peus d'altura des de la quilla al
cim de les seves quatre gegantines xemeneies. Això significa una
altària d'onze pisos i una llargària de quatre illetes de cases
urbanes. Tres hèlixs, dues parelles de motors recíprocs de quatre
cilindres, movent cada parella una hèlix, i una turbina l'hèlix
central. Aquesta combinació li donava una força de 50.000 HP i
podia arribar, sense gaire esforç, a una potència de 55.000. A tota
màquina aconseguia una velocitat de vint-i-cinc nusos. Tot un
prodigi de la tècnica naval en aquell temps. El dia següent, 11
d'abril, a les dotze i mitja, entrava a Queenstown, on havia de
recollir més passatgers i correu. Un mariner, membre de la
tripulació, discuteix amb els seus superiors i és obligat a
abandonar el vaixell. Si ell hagués sabut la sort que tenia! Són
les dues del capvespre quan el Titanic salpa de Queenstown camí de
Nova York amb 1.316 passatgers i una tripulació de 891 homes. En el
menjador, els passatgers de primera classe són servits com en el
millor hotel de luxe. I tampoc no es queixen els de segona classe a
l'hora de sopar «consommé tapioca», «baked haddock, sharp sauce»,
«curried chicken & rice», «spring lamb, mint sauce», «roast turkey,
cranberry sauce», «green peas», «purée turnips», «boiled rice»,
«boiled and roast potatoes», «plum pudding», «wine jelly»,
«cocoanut sandwich», «american ice cream», «nuts assorted», «fresh
fruit», «cheese», «biscuits», «coffee»... Què més podien demanar:
llagosta, indiot, dolços, vins, fruites seques o fresques, gelats i
bescuits... Sales sumptuoses amb tota mena de jocs, diaris i
revistes. Cambres de primera classe que costaven mil cinc-cents
vint dòlars d'aquell temps... El 14, a les nou del matí, es rebia
un telegrama del vaixell Caronia que anunciava gels en forma
d'icebergs a 42 graus latitud nord, longitud 49 graus a 51 oest. La
resta d'aquesta història ja la sabeu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.