L'escultura dels darrers trenta anys, objecte d'estudi a la Fundació March

Els tres conferenciants que participen en aquesta ocasió comparteixen la seva afició per l'escultura i un profund coneixement del món de les arts des de les seves respectives visions, Blanch com a historiadora de l'art, Mardreruelo com a professor d'estètica de la Universitat d'Alcalá de Henares i Jarque com a filòsof i degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Castella-la Manxa.

La primera a participar en aquest cicle de conferències és la historiadora de l'art Teresa Blanch, que centra les seves dues ponnències, avui El objeto y la realidad desdoblada i demà Esculturas primarias y construcciones significantes, en els conceptes de l'objecte i la construcció arquitectònica com a elements més destacats «de l'escultura contemporània més recent». Per Blanch «aquests dos elements han provocat una revolució de la mirada, han fet que l'espectador deixi de ser un ésser passiu per convertir-se en un observador actiu i crític».

D'aquesta manera, Blanch afirma que «aquests dos elements han originat una sèrie de trasbalsos en el món de l'art». «En les tres darreres generacions d'escultors, des de 1968, els artistes adopten una nova manera de posicionar-se de cara a la realitat, l'art s'interessa pel concepte i el significat de la realitat», explica Blanch. «Aquestes realitats vives, els objectes i les construccions, fan que l'escultura es desplaci cap a nous conceptes relacionats amb fenòmens psicològics, sociològics i el pas del temps, en el sentit del transcurs de la vida».