Va emocionar milers de persones des de la gran pantalla a Solas,
de Benito Zambrano, amb un paper entranyable que li va valer el
Goya com a actor revelació l'any passat. Carlos Àlvarez és
d'aquelles persones que al cap de cinc minuts d'estar-hi ja t'han
conquerit, tant pel seu somriure com per la mirada i sobretot per
la vitalitat, les bones sensacions que transmet, per les històries
que relata. És asturià, viu a Sevilla i amb Mallorca hi està molt
vinculat, ja que hi té moltes persones estimades. Fou un lluitador
antifranquista que va estar tancat a la presó i fou que deportat a
Mallorca, on el seu pare era president de l'Audiència Territorial.
Fins el 95 passà tots els estius aquí.
Durant una temporada (71-73) va exercir com a professor de
l'institut de Manacor. Amb alguns alumnes encara manté el contacte.
Ara es troba a Palma representant el paper de Basilio a La vida es
sueño. «La vida em somriu», i sens dubte té motius per
manifestar-ho. Àlvarez va parlar amb Diari de Balears de la seva
trajectòria com a actor, director d'escena i escriptor.
"Fa 40 anys que vós feis teatre, no és sorprenent que li
donassin el Goya de millor actor revelació?
"És que realment vaig ser revelat per al cinema amb «Solas». La
meva opció fins aquest moment havia estat fer teatre i viure a
Sevilla. L'actor de teatre ha d'assumir l'anonimat. A l'escenari no
hi ha primers plànols, el públic és minoritari i és la televisió i
el cinema que fan que el gran públic et coneixi.
"La pel·lícula guanyà cinc premis Goya, triomfà a Berlín, a
Tòquio i la crítica l'aclamà. Aquest és un fenomen infreqüent
sobretot per a l'òpera prima d'un director. On rau aquest
èxit?
"María Galiana, Ana Fernández i jo quan estàvem rodant teníem la
impressió que alguna cosa bella s'estava produint, però ningú no
podia sospitar el que passaria. Hi va haver una sèrie de
circumstàncies per a l'èxit. Com són la mateixa senzillesa, la
humilitat i el fet que no es coneixia el director ni els actors va
contribuir a la sorpresa. És una història molt propera a la gent.
Crec que Solas quedarà per sempre.
"Després del guardó se li han obert moltes de portes?
"En el teatre no, perquè la gent et crida perquè coneix el teu
treball. En el cinema acab de rodar a Barcelona l'òpera prima de
David Pujol, Entre sombras, amb Mónica Randall, Sílvia Marsó, Jordi
Colliet i Jonhatan, un nin de nou anys. És una història de terror
sense violència. El mes d'abril aniré a Buenos Aires a rodar Bahía
mágica, una coproducció hispanoargentina. És una proposta d'imatges
en viu amb dibuixos animats tradicionals i en dibuix 3 D, una
història ecologista molt bella.
"Us ha arribat el paper de la vostra vida?
"Sí. Sens dubte és el de Max Estrella de Luces de Bohemia, que vaig
representar a Sevilla. Tinc una gran admiració per Valle Inclán, i
aquest és un dels texts dramàtics més importants que s'han escrit
en aquest país. He publicat la Noche de teatro Max Estrella, que és
una anàlisi del llibre pensat per a gent de teatre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.