Miquel Ferrà i Martorell10/03/01 0:00
TW
0

Tal dia com avui tenia lloc un crim en el centre de Palma i tota la població, informada per la premsa nocturna, en parlava amb espant i a mitja veu. La trista feta s'havia esdevingut a la casa número 105 del carrer Jaume II, on una dona, Maria Florit i Capó, era trobada morta, mig despullada de roba i amb ferides sagnants.

En interrogar la policia el seu marit, aquest, es va contradir i al cap d'una estona va reconèixer ser l'autor del crim. Fou ingressat a la presó i nombroses versions sobre els personatges, assassí i víctima, corrien pels carrers.

Es parlava de les freqüents infidelitats de la morta i les declaracions oficials explicaven el següent: «Eren les nou i mitja de la nit quan el marit retornava a ca seva. Tenia per costum no arribar-hi abans de les deu, que era quan plegava de la feina. Però aquell dia demanà permís al patró per sortir abans. Un cop arribat a l'habitatge, trucà a la porta i no va rebre cap resposta. Veient que dintre hi havia llum, tornà a trucar, però tampoc li obriren. Pocs moments després, cruels sospites que havien d'esdevenir total realitat assaltaren el pensament del marit. Al cap d'uns instants va veure que els llums de l'interior s'havien apagat, i que la porta, poc a poquet, s'obria. Entrà l'home a casa seva i, mentre ho feia, va veure sortir dos homes que s'havien amagat rere la porta, per poder fugir depressa. Encegat, furiós, es dirigí vers la seva esposa, que segons diuen estava mig nua, i amb una massa de cuina li pegà molts cops al cap, que la feren caure per terra, mortalment ferida dins una bassa de sang...

Notícies com aquesta, de la crònica negra, s'esdevenien a Mallorca molt poc sovint. I encara, hem de dir que existien més assassinats passionals que no pas per mòbils econòmics. Un any abans hi havia hagut un altre crim, en aquest cas a Llucmajor. Dos individus, Joan Janer i Antoni Bortons, havien tingut brega a la taverna de Can Catany. S'haurien aferrat per fer-se molt de mal si els seus companys i parroquians de l'establiment no els haguessin separat d'hora. Tanmateix, en abandonar Bortons de la taverna fou seguit per Janer, cap a les vuit del vespre. Ambdós es tornaren a trobar en el carrer de l'Olivera, prop de la casa del primer i, novament, s'insultaren. En Janer va treure una navalla i després de pegar una forta punyalada al seu adversari, fugí a cuita correns. En Bortons, malferit, cridà auxili, i des de la finestra, el sentí sa mare. Quan aquesta baixà al carrer, ja era mort...

Sembla que amb aquesta casta de delictes, la policia no havia d'investigar gaire. Els morts eren portats al cementeri i els criminals a la presó. I tot en menys de vint-i-quatre hores.