Moment de la representació de l'òpera d'Arrigo Boito.

Moment de la representació de l'òpera d'Arrigo Boito.

J.N.Palma01/03/01 0:00
TW
0

Mefistofele baixà el teló. Avui no hi haurà funció al Teatre Principal ni tampoc demà, ni l'altre... Almanco passaran dos anys fins que torni encendre els llums. D'aquí a uns dies el Principal emprèn un període de reformes que han de servir per atorgar-li una ànima renovada. Una nova fisonomia interior que li garanteixi un prometedor futur més enllà dels tres segles d'intensa història que ara ja custodia entre els seus murs. La primera construcció del teatre es remunta a l'any 1662. El paborde de la Seu de Mallorca Joan Barceló cedí a l'Hospital un «trast d'hort derruït que antigament era pesquera».

L'objectiu era fer-hi un recinte escènic perquè l'Hospital pogués assolir alguns ingressos de més. Cinc anys més tard l'espai s'inaugurava sota la denominació de La Casa de les Comèdies. Aquesta fou la primera passa del seu llarg caminar. Amb el temps el Principal ha sobreviscut a guerres, ocupacions, incendis... ha experimentat múltiples remodelacions, canvis de nom... Conjuntures i avatars múltiples que avui servirien per traçar un ample fragment de la història recent de Palma.

El 1853, davant l'estat ruïnós que havia arribat a assolir l'edifici, el Principal es tanca per ser esbucat. La seva reobertura seria quatre anys més tard com a Teatro de la Princesa en honor a la després reina Isabel II. L'etapa d'aquesta reforma seria breu. Un any mes tard d'inaugurades les obres un incendi destruí tot l'interior, fet que obligà a un nou procés de reconstrucció que acabaria dos anys després. Aquesta seria l'etapa del Teatro Príncipe de Asturias que perduraria fins la revolució de 1868 que destronà Isabel II. De llavors ençà, el recinte es coneix com a Teatre Principal.