Miquel Ferrà i Martorell17/02/01 0:00
TW
0

Neix a Hannover, Alemanya, el savi bacteriòleg Georg Theodor August Gaffky. Les seves investigacions sobre dues malalties que en el segle XIX provocaven gran mortandat, el tifus i el còlera, obriren el camí a posteriors troballes científiques per tal d'aïllar i esvair tals epidèmies, molt actives arreu dels països orientals. El tifus, malaltia infecciosa aguda, produïda per un bacteri, el «Salmonella typhi», igualment conegut com «bacil d'Eberth», es transmet per l'aigua que ha estat contaminada amb excrements o orina i també per la llet, la verdura o el marisc que ha estat en contacte amb aquells. Sol presentar-se a finals de l'estiu i començaments de la tardor i causa gran malestar, cefalea, calfreds i febre. Aquesta darrera es fa més alta les setmanes següents i el malalt, sempre endormissat, mostra taques rogenques en el tòrax i l'abdomen i els transtorns pulmonars i digestius augmenten. Amb un poc de sort, la tercera setmana hi ha una lleugera milloria, cas que la cosa no es compliqui amb hemorràgies digestives i perforació intestinal. La quarta setmana, si la malaltia ha estat ben tractada, comença a desaparèixer. Existeix un tifus exantemètic, causat per una rickettsia, la «prowazekii» i que transmet el poll (Pidiculus humanus) i que, per tant, té el seu feu dins la misèria, l'amuntegament de la massa humana, la guerra...

El còlera, malaltia infecciosa causada pel bacteri «Vibrio cholerae» o «Vibrio comma», de la família pseudomonadàcies, es transmet, generalment, per contaminació fecal dels aliments o l'aigua i afecta la part més distal del tub digestiu. Un cop ha estat ingestit el vibri, aquest arriba als intestins, es multiplica i allibera una enzima que elimina el mucus protector de les cèl·lules intestinals, les quals, per l'acció de les toxines, sofreixen forta irritació. El resultat és que el malalt pateix diarrees molt seguides que li fan perdre aigua i sals minerals. En arribar a la deshidratació, s'esdevé el «shock» i si les substàncies perdudes no es recobren per via endovenosa, l'índex de mortalitat pot ser molt elevat.

Després de llicenciar-se a la Universitat de Berlín, Gaffky acompanyà el famós doctor Koch a Egipte el 1883 i a l'Índia el 1884, i aconseguí aquest mateix any d'aïllar els bacils i demostrar que eren el factor que causava les febres del tifus. El 1888 era nomenat professor d'higiene a la Universitat de Giessen i aleshores s'interessà vivament pel còlera. Viatjà a l'Índia per tal d'estudiar aquesta malaltia, que ja no li semblaria tan exòtica quan aquesta epidèmia s'apoderava de la ciutat d'Hamburg, el 1892. Retornà a l'Índia per tal d'arrodonir les seves investigacions el 1897 i el 1904 era nomenat director de l'Institut de Malalties Infeccioses de Berlín. Morí el 23 d'octubre de 1918, quan una altra gran epidèmia, la de la «grip», que no era més que la gran pesta que segueix a totes les guerres, produiria més morts que les pròpies accions bèl·liques.