Neix a Brooklyn, Nova York, el químic americà Irving Langmuir,
que obtenia el seu títol d'enginyer metal·lúrgic a la Universitat
de Columbia el 1903 i el 1906 el doctorat de química a la
Universitat de Gotinga, Alemanya. De retorn als Estats Units, entra
a treballar a la General Electric, de Schenectady, Nova York, el
1909. Restarà en els laboratoris d'aquella gran empresa fins al
1950, és a dir, fins set anys abans de la seva mort a Falmouth,
Massachusetts.
La feina que començà a donar-li fama fou la d'allargar la vida
de la bombeta elèctrica. Aquesta tenia filaments de tungsté,
tancats dins una cambra de buit. La presència d'aire oxidava el
tungsté un cop calent i per tant, si es volia allargar la vida de
la bombeta era precís millorar el material de la cambra de buit.
Langmuir demostrà, aleshores, que els àtoms de tungsté no
s'evaporaven lentament del fil metàl·lic quan la temperatura
encalentia el metall al banc, dins de la bombeta. Així, el fil es
feia de cada cop més prim fins que es trencava. Si era incorporada
la presència d'un gas minvava proporcionalment l'evaporació però
havia de ser un element que no es combinàs amb el tungsté.
Des d'aleshores, les bombetes s'omplien de nitrogen i passats
uns anys, amb argó, encara menys actiu. D'aquesta manera la bombeta
elèctrica aconseguí una llarga durada. Passà Langmuir a la segona
part de les seves investigacions.
En aquest cas estudià els efectes que produïen superfícies
calentes de metall sobre tota mena de gasos. Els experiments es
dirigiren llavors al desenvolupament d'una torxa d'hidrogen atòmic
amb la qual, el científic volia aconseguir una temperatura tan alta
com la de la superfície del Sol. Això ho demostrava fent passar un
corrent de nitrogen a través dels fils de tungsté. En aquestes
condicions la molècula d'hidrogen es trenca en els seus àtoms
constituents. Després, quan el corrent de gas abandona el filament
de tungsté els àtoms d'hidrogen formen molècules d'hidrogen i la
calor que desprèn aquesta combinació produeix temperatures de
devers sis-cents graus centígrads. Altres treballs de Langmuir
varen ser una curiosa teoria sobre la catàlisi, el descobriment de
mètodes de polit per a superfícies de cristall i, la més
sensacional de les seves experiències, que es dirigia a la
producció de pluja, col·laborant en aquell projecte amb Shaefer i
Vonnegut, i obrint d'aquesta manera el camí de la influència de
l'home sobre el temps atmosfèric.
El savi americà fou el primer científic industrial a rebre el
Nobel, el 1932.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.