L'Ombra del Cranc treu a escena una mirada mordaç i càustica de la iconografia dels anys seixanta

En els anys seixanta, aprofitant el frenesí postconcili Vaticà II, s'editaven aquestes històries il·lustrades seguint la moda ye-ye en les quals es contava amb castellà triomfalista i estantís les periècies d'una tracalada de martirs, sants, incorruptibles monges i missioners d'indòmita voluntat conversora. Es distribuïen pertot arreu i gaudiren d'una extraordinària difusió. Ara, en base a alguns volums que la companyia ha pogut rescatar de botigues de llibres antics, l'Ombra del Cranc ofereix una nova entrega amb les vides extraordinàries de Sant Eustaqui màrtir i de la venerable Roberta Picó i Picó. Dos capítols en una sola funció. Cinc actors i 178 personatges, contant sons, elements inanimats... i les veus de l'acompanyament musical del fictici cor seglar de la parròquia de Santa Tecla, La barca de Pedro. Tots aquests i molts més en són els ingredients d'aquest espectacle que, segons Fullana, «no cerca escandalitzar ningú, ni tampoc ser una crítica a la religió d'un temps».

«Al darrere d'aquest espectacle s'amaga una reflexió sobre els canvis que du el transcórrer del temps. El fet que una cosa seriosíssima i important per la societat d'un moment, anys més tard es pot convertir en una cosa còmica». Un dels aspectes destacats pel director de l'obra és el llenguatge. A l'obra les expressions ràncies del franquisme possibiliten en català viratges molt interessants. Aspecte que es combina a l'espectacle amb la iconografia d'aquelles publicacions i que «és aprofitada per investigar i descobrir noves maneres de contar històries al teatre», digué Pere Fullana.