Rofes, Vilà, Pons i Muñoz davant una obra de Camps.

Rofes, Vilà, Pons i Muñoz davant una obra de Camps. | J. Morey.

Iolanda PericàsPalma25/01/01 0:00
TW
0

La mostra Santi Camps. Pintures 1994-1998 inaugura la nova temporada de l'Espai Ramon Llull, que a partir d'ara estableix una triple línia d'actuació, fonamentada en les exposicions de caire didàctic, les de caire historicocultural i les dedicades als artistes joves, com és el cas de Camps. L'exposició recupera les obres de la darrera etapa de Santi Camps (1968-1999), que abraça quatre anys i que permet veure l'evolució en la forma d'entendre i fer art d'aquest pintor.

La mostra, organitzada per la Conselleria de Cultura, ha estat comissariada per Antònia Vilà, professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i ha comptat amb la col·laboració del crític d'art i amic personal del pintor Octavi Rofes. Damià Pons, conseller de Cultura, posà de manifest que «aquesta exposició ens dóna una visió globalitzadora de l'obra de Santi Camps, un pintor amb una notable capacitat d'impacte».

Per la seva banda, Vilà manifestà que «Camps era un pintor que havia aconseguit establir una lògica interna i un discurs molt clar. Els seus quadres tenen una doble lectura, ja que en ells s'observa una doble reflexió, interna i sobre l'entorn». Així mateix, Vilà volgué agrair a Guillem Frontera, col·laborador de Diari de Balears, la iniciativa i suport envers aquesta exposició.

Rofes, autor d'un dels textos del catàleg, parlà, principalment, de «la preocupació de l'artista per l'autonomia de l'art i l'automonia de l'home com individu», qüestions a les quals afegeix el fet que «Camps era un artista gens ingenu que es preocupava per deixar una diagnosi del temps artístic que li tocà viure».