Miquel Ferrà i Martorell25/01/01 0:00
TW
0

Les conseqüències del còlera a Palma, el 1865, són desoladores i a quasi cada família hi ha alguna víctima d'aquesta malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Vibrio cholerae, que comença amb una diarrea acompanyada de vòmits violents. El Diario de Palma publica la notícia següent: «El dissabte 20 de l'actual tingueren lloc a la magnífica sala d'aquesta casa Consistorial la distribució d'algunes medalles de les que féu encunyar el nostre Ajuntament per perpetuar la memòria del seu agraïment envers els que prestaren notables i caritatius serveis durant aquesta passada epidèmia. Hi ha un fet que destaca en primer rengle, que es troba fora de tota discussió i mancat per la seva evidència de tota mena de judici contradictori... L'Ajuntament haurà de tenir en compte ara i fixar per a més endavant la seva consideració en el fet que les Germanes de l'Empar no han rebut més recompensa que la de Déu pels seus innombrables serveis prestats casa per casa durant la desastrosa temporada que ens ocupa...».

I ho va dir amb altres paraules el famós i polifacètic Pere d'Alcàntara Penya, que més descriptiu, glosava a l'Almanac Balear del mateix any: «Dins l'hospital de colèrics/ Filles de la caritat/ Cuiden amb tanta paciència/ Tots els pobrets apestats./ L'Il·lustríssim Senyor Bisbe/ Cada dia es veu allà/ Fent llimosna i donant proves/ Del despreniment més gran/ Tres joves allà hi serveixen/ Per amor de Déu ho fan/ Que el Senyor de mal les guardi/ Són tres àngels pels malalts...». I fins i tot, narra en Penya algun cas singular: «Dins l'hospital de colèrics/ Una malalteta hi ha/ Hermosa com una santa,/Ara n'ha complit onze anys./ És quedada sense mare,/ Sense parents ni germans,/ I demana amb grans instàncies/ Fer obres de caritat./ Vol esser monja i tot d'una/ Que li diuen que ho serà,/ Del llit s'aixeca i s'abraça/ al malalt que té al costat».

No oblidem que el poeta popular tenia una vena de dramaturg. I també posà el drama de l'epidèmia sobre l'escenari. Poc a poc, aquella pesta anà minvant i poc a poc les pregàries dels 'palmesanos' foren escoltades. «La pesta va demancada/ Déu és compassiu i gran,/ Ja s'animen, ja s'animen/ Les famílies que han romàs./ Els enterradors ja tenen/ Molts de moments de descans,/ Ja no es sent passar cada hora/ El carro dels apestats;/ Ja reposen els vicaris,/ Ja dormen els cirurgians/ Ja s'obrin moltes botigues,/ Ja es curen molts de malalts...».

El pànic general dels primers dies era també fidelment reflectit en aquella glosa: «Pares i fills s'abandonen/ Quan se senten atacats/ Que és molta la por que tenen/ En mirar-se vomitant/ Cruen que se pren la pesta,/ I no veuen, desgraciats,/ Que el mal als valents respecta/ I els bons fills estan guardant./ Orfens de pare i de mare/ No tingueu pena, mirau,/ Monges de Misericòrdia/ De mares vos serviran...».

I explica Penya quins eren els barris i carrers de Ciutat on el còlera havia pegat més fort. I esmenta la Corderia, el carrer d'en Sans, la Gerreria, la Travessa, els carrers de Sant Bartomeu, Cameró, dels Hostals, dels Oms, de la Raconada, dels Guixers, d'En Serinyà, la plaça de la Porta de Sant Antoni, la zona de la fàbrica del gas... I també fora murada: «Un amic de fora porta/ Ferit ja està d'aquell mal./ Per dins Santa Catalina/ Se moren molts de malalts...».

Però això no és únicament a Mallorca. En Penya ens informa que també a Barcelona, València, Marsella, Malta i Gibraltar els apestats són nombrosos.