Ventura Pons sorprèn amb una comèdia de gent normal a «Anita no perd el tren»

Sardà, Coronado i Barranco protagonitzen el film en versió original catalana

Joana NicolauPalma25/01/01 0:00

El director català Ventura Pons deixa de banda el seu estil de cinema intimista i dramàtic per sorprendre tothom amb la seva darrera producció, una comèdia en clau d'humor centrada en «conflictes que passen a la gent normal». Anita no perd el tren, en versió catalana, es preestrenà ahir al Chaplin, i compta amb Rosa M. Sardà, José Coronado i Maria Barranco com a protagonistes. En ella, segons explicà el director després de la projecció, també aprofita per oferir la seva visió particular del món del cinema. «Es tracta de riure-se'n una mica», explicà.

Despres de diversos drames forts, el cineasta «necessitava prendre aire» i va trobar el text ideal en el relat de l'escriptor Lluís Anton Baulenas Bones obres, sobre el qual s'ha elaborat el guió. Anita no perd el tren és la història d'una dona, Rosa M. Sardà, que volia ser artista i es quedà en taquillera. Als cinquanta anys veu com després de 30 anys treballant a la finestreta del cine, el propietari tanca la sala i la fa fora. Desconcertada, sense res a fer a la vida, Anita acudeix cada dia al descampat on hi havia el cine que ara es troba en obres. Allà coneix l'home que maneja l'excavadora, José Coronado, un home de poques paraules, que no li oculta en cap moment que està casat. Entre ells neix una relació molt especial...

El personatge d'Anita és el que serveix a Ventura per aportar la seva visió del món del cine. Anita és una apassionada de la pantalla. De fet, a la cinta apareixen referències al món del cel·luloide, ja siguin frases extretes o imatges de pel·lícules com ara Allò que el vent s'endugué, o Anna Frank... María Barranco és, segons Pons, «l'antiprotagonista», posseeix els valors que Anita ha perdut, joventut i bellesa. Entre elles dues s'estableix una gran amistat, mentre que Coronado, «a aquesta cinta demostra que és un actor, ha sabut atorgar gran credibilitat al personatge» segons el director. «En ella representa el paper oposat al que sol estar encasellat, és un obrer immigrant que s'esforça per integrar-se i parla català».