Científics nord-americans han aconseguit «trencar una barrera»
de la investigació gràcies a l'obtenció de la primera mona
genèticament modificada, fet que permetrà crear nous models per
combatre malalties com el càncer o la sida. ANDi, que s'anomena
així per un joc de paraules amb les inicials en anglès de l'ADN, és
un petit mico que nasqué el 2 d'octubre passat i s'ha convertit en
el primer animal genèticament modificat en l'ordre dels primats, al
qual també pertany l'ésser humà.
La notícia ha estat rebuda com un gran avanç de la ciència, però
també s'espera que provoqui crítiques nombroses, per allò que
podria suposar dins l'àmbit de modificació genètica de l'ésser
humà. L'animal du al seu ADN un nou gen que posseeix una
fluorescència que permet rastrejar la distribució en l'estructura
genètica de l'animal. Encara que el d'ANDi és simplement un gen
«marcador», altres animals que podrien modificar-se genèticament en
el futur durien gens associats amb malalties específiques, amb el
fi de permetre l'experimentació sobre malalties.
El càncer, la fibrosi quística, l'Alzheimer, els defectes de
naixement, les malalties coronàries o la sida, entre altres mals,
són alguns dels problemes mèdics que els científics esperen poder
investigar amb aquest tipus d'animals. Fins ara només s'havien
aconseguit modificacions genètiques en rosegadors o en animals
destinats a millorar les races ramaderes, però ANDi és el primer
primat no humà amb una diferència introduïda en una càrrega
genètica. Els científics del Centre d'Investigacions d'Oregon han
utilitzat una tècnica desenvolupada amb vaques per a la modificació
de la mona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.