Les juguetes artesanals de Balears queden per sempre sobre el paper

Jocs que són producte de «la imaginació i de la imitació», segons el seu recopilador, fets amb productes naturals tals com les pepes de patata, pastanaga o herba "que les caracteritzen com a productes caducs; les gàbies de fabricació senzilla amb branques, o altres «invents sorprenents, ja que els nins jugaven amb allò que tenien a l'abast», explicà Sans. Amb aquests jocs, bons de fer en tots els casos, fins i tot sense necessitat d'instrument "com ara el joc dels nuvis, que consistia a llançar espigues vegetals per veure si quedaven enganxades al jersei; o botar la corda" «els nins s'entretenien moltes d'hores, una cosa que avui dia és impensable».

Alguns d'aquests jocs tenen valor comercial i han passat a tenir una gran difusió, com és el cas del diàvolo o de les baldufes. Uns instruments de distracció que han canviat el seu material pel pas per la indústria. Per exemple, «el diàvolo es feia amb dos botons grans o amb rodets de fils», comentà l'escriptor del llibre. Uns jocs que, tot i això, no han passat de moda perquè tallers escolars demostren que els nins encara en gaudeixen, i «que els poden imaginar si se'ls donen els elements necessaris, però per desgràcia la televisió provoca que perdin aquesta capacitat creativa», explicà Sans.