Miquel Ferrà i Martorell11/01/01 0:00
TW
0

«Sempre a Galícia, de Castelao, el gran escriptor gallec, és sense dubte un llibre fonamental per conèixer els aspectes essencials d'aquell país. El poeta, dibuixant, dramaturg, novel·lista, narrador, periodista, polític, d'aquella renaixença nacional, passa en aquesta obra les pàgines de tot un mosaic lingüístic, cultural, històric, econòmic, psicològic, social... i un s'adona que sempre ha existit, dins les Espanyes, aquell poble diferenciat, tan propi i definitiu.

Els textos consten de dos llibres i en aquestes dates, Castelao encetava el segon. Escrivia: «Començ la redacció d'aquest segon llibre a Nova York, en els primers dies de l'any 1940, quan la tristor d'hivern convida a capficar-se en meditacions. Escric a la llum d'una finestra ombrejada per un gratacels. A les moltes finestres que puc descobrir des de la meva hi veig drames, comèdies i sainets que no em permeten d'enfilar bé les meves idees. Potser que davant de mi hi hagi txecoslovacs, austríacs, polonesos, finlandesos, jueus, alemanys i gent d'altres pobles i races, que podrien embrutar quartilles per compondre llibres ben curulls d'acusacions; però estic segur que ells no endevinarien mai que a la llum d'aquesta finestra hi treballa un gallec desterrat, però amb més raó que ells per protestar. Cap dels meus veïns del davant sap que hi ha una pàtria que s'anomena Galícia i no els puc exigir que endevinin la meva existència. Jo som fill d'una pàtria desconeguda perquè ningú no va saber donar crèdit i ressò internacional a les nostres reivindicacions patriòtiques...».

Aquest home que escrivia i parlava tan clar, capaç de compondre narracions com O pai de migueliño, que treuen llàgrimes dels ulls en exposar amb gran sentimentalisme el drama de l'emigració forçada, hagué de creuar també l'Atlàntic, amb la seva maleta plena d'enyorament. Alfonso Daniel Rodríguez Castelao (Rianxo, la Corunya, 1886-Buenos Aires, 1950) ja havia hagut d'emigrar amb son pare a l'Argentina quan era un infant. Retornà a Galícia el 1900 i va fer estudis de medicina, llicenciant-se en aquesta carrera universitària, una de les més prestigioses i antigues de Santiago. Diuen els crítics que la seva obra en general es caracteritza per una gran puresa de llenguatge i per un subtil humorisme, de vegades amarat amb trets un poc macabres.

«Vàrem perdre una guerra civil, o la vàrem perdre o el destí no ens va permetre d'assistir al darrer desenllaç de la tragèdia espanyola, la més terrible de totes. Varen sortir d'Espanya abans del cop final, i per aquesta sort faig servir les quartilles que vaig salvar allà, entre bombardejament i bombardejament, i que foren ja publicades en el setmanari Nova Galicia, òrgan dels gallecs antifeixistes. Aquest treball dormia en el fons d'una maleta des que vaig desembarcar a Amèrica, perquè el tràfec de la meva vida mai no m'ha donat una altra ocupació que no fos ajudar la República...».