Adrià Puntí: «És normal que en aquest país se'm consideri un músic atípic»

"Aquest compacte ha estat definit com a «rar, surreal, hermètic o inintel·ligible. Què en pensau, d'aquests qualificatius?
"Aquestes coses són veritat fins que es demostri el contrari. Qualsevol comentari està bé si està argumentat. A mi no em molesta però jo no canviaré el meu trajecte per demostrar ni que s'equivoquen ni que no ho fan.

"Estau d'acord que sou un músic atípic?
"Sí. La veritat és que dins aquest petit país és normal que se'm consideri així però si mires fora de les fronteres no s'entén aquesta caracterització, fora no som atípic.

"Es pot dir que amb la vostra música investigau dins el camp del rock català per anar més enllà?
"Jo no tinc cap pretensió d'anar més enllà. Això són coses que es diuen que ja m'estan bé. Jo faig cançons en català com abans les vaig fer en castellà o en anglès. En l'àmbit que sí que és ver que faig un treball molt exhastiu és a l'hora d'escriure les lletres. A part de treballar-les conceptualment, la proposta literària, també treballo la fonètica, el so és molt important.

"Llavors, l'experimentació lingüística que s'aprecia a les vostres composicions respon a aquesta motivació de recerca de la sonoritat que voleu per a cadascuna de les vostres cançons?
"La musicalitat la treballo com si es tractàs d'aquests quadres xinesos de miniatures. Hi ha lletres que les faig en molts de dies... però també hi ha dies que faig quatre en un dia.

"Aquesta manera de treballar la llengua té res a veure amb la iniciativa d'adequar el català al rock?
"No, també ho he fet quan escrivia en castellà. Jo no crec en aquestes coses, totes les llengües del món serveixen per fer rock. Per arribar al meu cànon «màgic» del so puc fer-ho en avió, amb les esdrúixoles del castellà, o en bicicleta, i amb els monosíl·labs del català.

"El títol «L'hora del pati» no es correspon amb cap cançó. A què respon aquesta tria?
"Totes les cançons mantenen un lligam amb el títol. Quan acabes el disc, te'l mires i et suggereix alguna cosa.

"Això vol dir que «tot temps passat és millor»?
"No és només nostàlgia del passat, també és present, és l'esbarjo del picapedrer per menjar l'entrepà o de la prostituta que fuma una cigarreta després de la seva feina. No és només bon rotllo també és com aquell petit càstig en què no et deixaven sortit al pati.

"Després de tanta definició externa com parlaríeu d'aquest compacte?
"És un disc més obert i intel·ligible que Pepalallarga, més auster, menys barroc. Tot i que pot ser que hi hagi cançons difícils per a la comprensió perquè fan una proposta personal molt imaginativa. Pot ser que el simbolisme pugui confondre's.