Els sons del Nadal al llarg dels segles

Aquesta és, segons Joan Parets, director del Centre de Recerca Històrico Musical de Sineu, la primera font documental que es conserva a Mallorca sobre l'existència de cançons de Nadal. Des d'aquesta data, després de la consagració del cos i la sang de Crist, quatre primatxers vestits amb capa i blandó repetien tres vegades la cançoneta: «Verbum cara factum est de virgine Maria».

Nadales, cançons de bressol o vou-veri-vous, els goigs de Nadal i, per sobre de tot a l'Illa, el cant de la Sibil·la la nit de Nadal integren l'ample ventall de tonades per a aquesta festa occidental en què l'Església, des del segle IV, celebra el naixement de Jesús a Betlem.

A Mallorca, la subsistència del cant de la Sibil·la, compartida avui dia gairebé en exclusiva amb l'Alguer, fa que no sigui una terra gaire procliu a les nadales. Tot i així, des del segle XVI fins ara, són nombroses les manifestacions que es conserven que permeten afirmar, segons Parets, que «totes elles són testimonis molt vius del Nadal».

Parets destacà que els segles XVII i XVIII els mestres de capella de la seu cada any per Nadal s'esmerçaven a compondre nadales. Dos mestres excel·lents foren Joan Martí i Miquel Suau i Garcies, aquest darrer autor de la nadala La nagrilla per a quatre veus i amb violins. Eren nadales musicalment ben construïdes per a cor i capella amb diferents veus, i totes es cantaven en la llengua litúrgica, el llatí.

Mentre això esdevenia a les esglésies, entre el poble, les cantilenes, les cançons de bressol i les nadales emergien entre pagesos i senyors. Aquestes eren en castellà i català, generalment d'escàs rigor musical, però de gran validesa i seguiment entre la gent. Moltes d'elles eren traduccions o imitacions vulgars de les nadales litúrgiques, que amb el temps es convertien en anònims i solien ser actualitzats amb el costumari de l'època.