Neix a Praga, Txèquia, aleshores part de l'Imperi
Austrohongarès, Jaroslav Heyrovsky, que estudià a la universitat de
la capital i després de servir com a sanitari durant la Primera
Guerra Mundial, obtingué el doctorat, el 1918. Després anà a
Londres per realitzar treballs postdoctorals i el 1926 era nomenat
professor de fisicoquímica a la seva universitat de sempre. En
aquella etapa es dedicà també a la investigació i descobrí la
manera de produir potencial elèctric a través dels electrodes de
mercuri col·locats de manera que una gota de mercuri caigués
seguit, seguit, en un vas amb l'esmentat element i a través d'una
solució, en la qual s'aconseguia un corrent elèctric. I a mesura
que el potencial elèctric augmentava, el corrent arribava a un
extrem que depenia de la concentració de determinats ions dins la
solució, valgui la cacofonia de la frase. Mesurant aquest extrem es
podia determinar la concentració dels esmentats ions en una solució
de composició desconeguda.
Aquella tècnica no fou prou apreciada en el seu moment i
Heyrovsky hagué d'esperar el seu reconeixement fins el 1959, quan
li concediren el Nobel de química. Tanmateix, el seu país li donà
el 1950 un càrrec de prestigi, director de l'Institut Polarogràfic.
Morí a Praga el 1967. S'ha de dir que Jaroslav Heyrovsky tingué un
precedent en les seves investigacions.
Es tracta de Walter Hermann Nernst, que una generació abans
havia desenvolupat una teoria del mateix tipus, encara que
Heyrovsky la va fer servir com un instrument analític molt precís.
Recordem que Nernst (Briesen, Polònia, 1864-Muskan, Berlín, 1941)
que ja el 1893 explicava la ionització dels composts en l'aigua,
assenyalant que aquesta té un constant dielèctric alt, és a dir,
que és aïllant elèctricament; per això és difícil per als ions
carregats positivament i negativament atreure's entre les molècules
aïllants de l'aigua. Aleshores ja no s'aferren amb tanta força com
ho feien en els composts purs i en les solucions aqüoses se
separen.
Els ions separats poden transportar un corrent elèctric. En un
dissolvent d'una constant dielèctrica més baixa, els ions s'uneixen
i no es realitza la ionització En resum. Teories innovadores que
feren avançar la química. El camí ha estat certament llarg.
Convertida la química, durant l'Edat Mitjana en la semimàgica
alquímia, a partir del Renaixement i sobretot en els segles XVIII i
XIX s'establiren els fonaments de la química moderna.
En especial la química aplicada que comprèn la bioquímica, la
química mèdica o farmacèutica, la química industrial. Una ciència
quasi tan antiga com la humanitat, doncs des dels temps més
pretèrits l'home efectuava ja operacions químiques com l'extracció
i manipulació dels metalls, les combinacions de terres i sorres per
a la ceràmica, la primitiva indústria del vidre i moltes altres
conquestes tècniques i científiques de la prehistòria i
l'antigor.
Una autèntica aventura de la ciència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.