Miquel Ferrà i Martorell24/12/00 0:00
TW
0

Neix a Praga, Txèquia, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès, Jaroslav Heyrovsky, que estudià a la universitat de la capital i després de servir com a sanitari durant la Primera Guerra Mundial, obtingué el doctorat, el 1918. Després anà a Londres per realitzar treballs postdoctorals i el 1926 era nomenat professor de fisicoquímica a la seva universitat de sempre. En aquella etapa es dedicà també a la investigació i descobrí la manera de produir potencial elèctric a través dels electrodes de mercuri col·locats de manera que una gota de mercuri caigués seguit, seguit, en un vas amb l'esmentat element i a través d'una solució, en la qual s'aconseguia un corrent elèctric. I a mesura que el potencial elèctric augmentava, el corrent arribava a un extrem que depenia de la concentració de determinats ions dins la solució, valgui la cacofonia de la frase. Mesurant aquest extrem es podia determinar la concentració dels esmentats ions en una solució de composició desconeguda.

Aquella tècnica no fou prou apreciada en el seu moment i Heyrovsky hagué d'esperar el seu reconeixement fins el 1959, quan li concediren el Nobel de química. Tanmateix, el seu país li donà el 1950 un càrrec de prestigi, director de l'Institut Polarogràfic. Morí a Praga el 1967. S'ha de dir que Jaroslav Heyrovsky tingué un precedent en les seves investigacions.

Es tracta de Walter Hermann Nernst, que una generació abans havia desenvolupat una teoria del mateix tipus, encara que Heyrovsky la va fer servir com un instrument analític molt precís. Recordem que Nernst (Briesen, Polònia, 1864-Muskan, Berlín, 1941) que ja el 1893 explicava la ionització dels composts en l'aigua, assenyalant que aquesta té un constant dielèctric alt, és a dir, que és aïllant elèctricament; per això és difícil per als ions carregats positivament i negativament atreure's entre les molècules aïllants de l'aigua. Aleshores ja no s'aferren amb tanta força com ho feien en els composts purs i en les solucions aqüoses se separen.

Els ions separats poden transportar un corrent elèctric. En un dissolvent d'una constant dielèctrica més baixa, els ions s'uneixen i no es realitza la ionització En resum. Teories innovadores que feren avançar la química. El camí ha estat certament llarg. Convertida la química, durant l'Edat Mitjana en la semimàgica alquímia, a partir del Renaixement i sobretot en els segles XVIII i XIX s'establiren els fonaments de la química moderna.

En especial la química aplicada que comprèn la bioquímica, la química mèdica o farmacèutica, la química industrial. Una ciència quasi tan antiga com la humanitat, doncs des dels temps més pretèrits l'home efectuava ja operacions químiques com l'extracció i manipulació dels metalls, les combinacions de terres i sorres per a la ceràmica, la primitiva indústria del vidre i moltes altres conquestes tècniques i científiques de la prehistòria i l'antigor.

Una autèntica aventura de la ciència.