El congrés socialista de Basilea (1912)

Basilea és ja famosa pel concili que de 1431 al 1449 proposà una reforma radical de l'Església i també on, el 1795, se signaren dos tractats per la República francesa, un amb Espanya i l'altre amb Prússia.

Ara, acabant-se el 1912, els 555 delegats no acudien allà per a discutir sinó per a fer un front comú socialista contra el gegantí conflicte bèl·lic que s'apropava.

Havia començat, aleshores, la guerra dels Balcans, en la qual Bulgària, Sèrbia, Grècia i Montenegro havien combinat les seves forces per a destruir el que restava en el continent europeu de l'imperi turc.

Les potències, com Anglaterra, França o Alemanya estaven ja amb l'ull sobre aquell repartiment de territoris i hi jugaven els seus interessos diplomàtics i estratègics.

Sota la presidència d'Edouard Anseele, participaren en aquell debat pacifista tots els principals oradors d'esquerres. Es digué que s'havia de lluitar contra la violència dels nacionalismes imperials amb totes les forces del proletariat.

Potser, digueren, el «temor que la classe governant sent envers la revolució dels treballadors era la garantia essencial per aconseguir la pau».

La Internacional demanava als socialistes de les tres grans potències esmentades que duguessin a bon terme una actitud molt enèrgica per tal d'evitar el desastre i, sobretot, la lluita d'obrers contra obrers en el camp de batalla en nom dels seus respectius amos i patrons.

Destacaren en aquelles polèmiques i discursos els russos Plekhanov i Rubanovitx, els belgues Anseele i Wauters, l'holandès Vliegen, l'alemany Karl Liebknecht, els francesos Jaurès, Vaillant, Sembat, Hervé, els britànics Bruce Glasier i Dan Irving, i un llarg etcètera.

Un dels homes que tenia el cap més clar i les idees més brillants era Jaurès, que ja comptava, per la seva eficàcia propagandística i solidària, amb una legió d'enemics. Això quedaria ben demostrat l'estiu següent, mig any després, quan era bàrbarament assassinat per un jove reaccionari en un restaurant on havia estat reunit per a sopar amb alguns col·legues de la redacció de L'Humanité.

També cal dir que el congrés de Basilea encara havia de posar sobre la taula molts dels punts nascuts en el congrés de Copenhaguen dos anys abans i que, entre d'altres, eren una enèrgica proposta demanant l'abolició de la pena de mort, una protesta contra les violacions del dret d'asil a Rússia i Gran Bretanya, una denúncia contra l'oligarquia de l'Argentina que falsificava la pràctica del sufragi universal i també contra el Japó, on els socialistes eren cruelment perseguits.

Havien mostrat, per altra banda, un gran interès pels socialistes espanyols i pels treballadors de Catalunya per la bàrbara repressió que sofriren per haver-se oposat a l'aventura militar del Marroc...