«Sempre que interpret un paper de comèdia em sent com a casa meva»

Fiorella Faltoyano analitzà la seva trajectòria i la situació actual del cine espanyol

Fiorella Faltoyano ha passat uns dies a Mallorca. | J.M.

TW
0

Més de trenta pel·lícules i diverses incursions en el món del teatre i la televisió avalen la trajectòria artística de Fiorella Faltoyano. La veterana actriu ha passat un parell de dies a la nostra illa amb motiu del Festival Internacional de Cinema de les Illes Balears, i ahir parlà amb Diari de Balears.

"Com ha estat el vostre camí en el món de la interpretació fins a arribar a l'etapa de maduresa i passar a ser una actriu consagrada? 
"La meva carrera ha estat molt llarga, ja que vaig començar amb només desset anys, i en tot aquest temps m'ha passat de tot, coses bones i dolentes, però els moments més durs han arribat en els darrers 4 o 5 anys, en els quals és difícil trobar personatges per a dones de la meva edat. És difícil reciclar-se i que la gent nova que ara fa cinema o televisió compti amb mi. Tenir un currículum fet en el món del cinema és de vegades més negatiu que positiu.

"Com a actriu, com us identificau? 
"En la meva carrera artística he fet de tot, personatges dramàtics i de comèdia, però allà on jo realment em sent més còmoda és fent comèdia. M'hi sent com a casa. En canvi els personatges dramàtics per a mi requereixen un major esforç, però també n'he interpretat alguns.

"De quina feina us sentiu més orgullosa? 
"Parlar-ne d'una sola és molt difícil. Jo estic molt contenta amb tota la meva trajectòria, de tota la meva feina en conjunt. He fet programes i sèries de televisió dels quals em sent molt satisfeta, i després hi ha pel·lícules que són cabdals en la meva carrera, com Asignatura pendiente o La colmena. Pel·lícules a les quals jo tenc molta estima. Però no hi ha una sola cosa, n'hi ha diverses.

"Heu fet feina amb molts directors, però de qui guardau una millor experiència? 
"De tots sempre he après coses, fins i tot les coses que no s'han de fer. Passa igual que amb la meva carrera, però hi ha hagut directors amb els quals m'he sentit molt a gust, còmoda i confiada treballant-hi, com per exemple Fernando Méndez Leite, Mario Camus o José Luis Garci.

"Com analitzaríeu la situació actual del cinema espanyol? 
"És una situació molt complicada en què existeix molta confusió. Els mitjans de comunicació fan molt de cas al cinema i fa la sensació que el cinema espanyol es troba en un moment brillant. Emperò el cinema espanyol no funciona bé a nivell de taquilla en aquest moment. Es fan entre 60 i 70 films cada any i només en tenen èxit dos o tres. Això és dolent. Ara mateix hi ha molta gent que sota una etiqueta de modernitat i qualitat amaguen la típica comèdia barroera dels anys 60, i això és el que la gent castiga. S'ha tornat una mica a un cinema de baixa qualitat, però fet per gent jove i amb un suport mediàtic que no manté proporció amb el producte que ofereixen. S'està enganant el públic i aquest comença a adonar-se'n. A més, actualment els guions són molt dolents i, malgrat que compten amb actors de renom i que venen el producte en un atractiu embolcall, la pel·lícula no funciona si al darrere no hi ha un bon guió.

"Parlem de futur. Quins projectes teniu entre mans? 
"Després de molts anys, tenc la intenció de tornar a fer teatre i prepararé un projecte teatral per a la primavera de l'any que ve. Crec que també participaré en una comèdia que serà dirigida per Fernando Méndez Leite i que porta per títol Abrázame y calla.