Bob Baldon s'establí a Sant Ferran de Formentera el 1966 procedent d'Amèrica.

TW
0

Corria l'any 1966. Bob Baldon, un arquitecte nascut a l'Estat americà de Colorado, s'avançava al corrent hippy que convertiria Formentera en un dels seus paradissos de pas. Amant de la literatura, s'endinsà en el camí de l'austeritat elegint l'únic que considerava essencial: «ser i viure en plenitud».

Convertint el poble de Sant Ferran en l'indret on viure el seu exili interior, inicià la que es convertiria en la primera biblioteca de l'illa, coneguda com la Casa de los Libros.

En el seu domicili particular aconseguí reunir fins a 30.000 volums en una dotzena de llengües. Anglès, francès, alemany, suec, japonès... Llibres, en la seva majoria, que els hippies li cedien quan partien cap a una altra destinació de la seva ruta màgica amb motxilles. Hi arribaven catedràtics de la Sorbona, d'universitats alemanyes, personalitats del món de la cultura, artistes... a la recerca d'alguna edició que no havien aconseguit trobar a les biblioteques convencionals. Eren temps bulliciosos d'una intensa activitat intel·lectual.

El 1984 Bob, el dels llibres, com se'l coneixia, va donar tots els volums a l'Ajuntament a canvi d'una modesta pensió mensual. Avui, anys després de la mort de l'americà, el seu llegat s'amuntega dins caixes de cartró en un magatzem municipal. Sols un miler de volums deixen constància de la seva importància en algunes prestatgeries; mentrestant, una associació fundada fa un any sota la denominació d'Amigos de la Biblioteca Internacional de Formentera lluita perquè l'esperit de Bob Baldon no caigui en l'oblit.

S'espera que en un futur no gaire llunyà les autoritats disposin un espai adient perquè tot aquest recull bibliogràfic pugui ser consultat. A més dels llibres, avui de patrimoni municipal, Pedro Martín Matilla, president de l'entitat, destacà que l'objectiu és «aconseguir que pervisqui l'atmosfera multidisciplinar que Baldon va crear al seu voltant. La mescla de llengües, de races, de personatges i cultures per millorar la societat».