Neix tal dia com avui a Prairie du Chien, Wisconsin, el fisiòleg
nord-americà Walter Bradford Cannon, el qual, graduat a Harvard el
1896, s'hi llicenciaria en medicina el 1900. Segurament fou el
primer a fer servir els Raigs X de Roentgen en el camp de la
fisiologia. Per tal de cobrir tal experiència amb èxit, inventà una
pasta feta de bismut, això vol dir, una suspensió d'una substància
de pes atòmic elevat, inofensiu i opac als Raigs X. Després
d'empassar-se el pacient aquesta pasta, el tracte intestinal
destacava als Raigs X en forma de taca d'un color blanquinós sobre
fons obscur. Allò, que ara ens sembla cosa quasi natural,
significava un extraordinari avançament per al metge, ja que per
primera vegada podia veure les vísceres blanes de l'interior del
cos sense necessitat d'haver d'obrir-se un camí previ a través del
tegument.
Això succeïa en els dies anteriors a la Primera Guerra Mundial i
suposà tota una esperança per a la pràctica hospitalària. Acabat el
conflicte, Cannon, que havia tractat i investigat el xoc hemorràgic
i traumàtic dels soldats ferits, va promoure noves tècniques
d'observació i estudià, d'entre tots els aspectes que li
interessaven, la forma com l'organisme humà, en una situació
d'emergència, posa en joc un esforç extraordinari. Creà el concepte
d'homeostasi, que és la precisió d'aquest esforç. Com explica
Asimov, es tractaria de l'esforç que fa l'organisme per mantenir un
mitjà intern estable malgrat les fluctuacions del medi ambient
exterior.
Tot plegat significava descobrir les propietats de les diferents
hormones i especialment, l'adrenalina, que exerceix una important
acció sobre les terminacions nervioses. Ja dins aquest terreny,
estudià Cannon l'existència d'un compost semblant a l'adrenalina
que el cos segregava també, fins i tot en condicions normals, i
aquestes molt diferents de les d'emergència. En aquest cas les
terminacions nervioses pertanyien al sistema nerviós simpàtic. Per
això, la nova substància fou anomenada «simpatina».
Cannon, que havia nascut un dia d'octubre, morí en aquest mateix
mes de l'any 1945, el dia primer, i això s'esdevenia a Franklin,
New Hampshire. Novament ens trobam al davant d'un savi doctor que
sapigué aportar a la humanitat una millora dels mitjans d'anàlisi i
observació, que esbrinà els misteris que s'amaguen en aquest
sistema de petits ganglis i nervis que presentam al llarg de la
columna vertebral, a més del sistema cerebrospinal.
Deia Ramón y Cajal que el «cervell humà representa un món on hi
figuren alguns continents explorats i grans terres ignotes. L'home
ordinari s'ignora a si mateix i no sospita ni tan sols tenir
riqueses potencials. En canvi l'home cultivat es vol explorar, i
aconsegueix de descobrir alguns tresors ocults. Pocs, però, han
estat capaços, a força d'atenció reflexiva i d'esforç interior,
d'apurar la geografia de la seva ment. Quantes afortunades
troballes no hi ha d'haver encara en els creuers de les nostres
cèl·lules i vies nervioses si ens imposam la tasca d'autoobservació
metòdica i ens entregam a la llum de la ciència i a la calor de la
meditació»...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.