Miquel Ferrà i Martorell16/10/00 0:00
TW
0

Ara que el meu llibre La cuina de la Revolució Francesa i les Illes Balears ja és al carrer, puc dir, que al llarg d'una desena d'anys he estudiat aquella etapa històrica que transformà la societat europea. Costums, cultura, personatges, política, arts i oficis, plàstica i literatura, premsa i propaganda, modes i artesanies... Un d'aquests personatges, un sacerdot, el pare Guillaume Joseph Chaminade era el personatge d'una curiosa narració, centrada tal dia com avui, en una aventura que sembla novel·la: «El règim dels revolucionaris s'havia fet més i més anticlerical. El crit de «capellans a la guillotina» es repetia a tot arreu.

Acusada d'haver mantingut una monarquia corrupta, l'Església estava en el punt de mira dels més exaltats republicans. A París i a les altres ciutats del país la neteja de clergues i nobles és cosa de cada dia. També a Bordeus. Un matí mitja dotzena de milicians corrien rere les petjades d'un capellà que sempre els fugia de les mans. Per la calçada, en direcció contrària, ve cap a ells un obrer que du en el cap una mena de cassola, a manera de casc...

"Ciutadà! Coneixes el capellà Chaminade?
"És clar que sí "respon l'obrer" just ara acaba de passar carrer avall...
"Gràcies, ciutadà! Vosaltres tres! "diu el cap de la colla", anau rere d'ell i pobres de vosaltres si no el capturau...
Llavors es dirigeix al calderer amb un somriure.
"Un cigar, ciutadà?
El calderer hi assenteix amb un moviment de cap. Es posa un cigar a la boca i agafa un caliu de la foguera que crema enmig del carrer. Aspira el fum de tabac després d'encendre els cigars dels altres homes. Xerren. El calderer diu:

"Segurament escombrareu de capellans tot el país i no en deixareu cap com a semença. Bé s'ho mereixen! Els milicians s'acomiaden del calderer i segueixen el seu camí.
El calderer passa al carreró Ayres i després de perdre de vista els homes armats, entra a la rerebotiga d'un obrador de llanterner i allà es lleva el casc...

"Passi cap a dins, pare Chaminade! Hi ha un grup de fidels que volen confessar i combregar...
"De seguida estic amb ells! Si aquesta és en aquests dies la capella clandestina del pare Chaminade, la seva residència és per ara la finca de Saint-Laurent, de la qual és propietari un creient de total confiança. Allà, i dins la seva cambra, és on el pare Chaminade té un armari tot ple de desfresses. Vestit com un obrer va d'un cantó a l'altre amb una capseta sota la roba on guarda les sagrades formes. Coneix nombrosos amagatalls i encara que és descobert un cop i un altre, sempre se'n surt. Ningú com ell sap la ruta de les teulades i els terrats, de les clavegueres i els soterranis. Se salva una i altra vegada fins que la situació es fa més suau i capturat a la fi, un tribunal revolucionari el desterra a Espanya. Mentre dura el seu desterrament tria per viure la ciutat de Saragossa. Allà estant fundaria una organització religiosa seglar, la Família marianista, avui estesa per tot el món. Sempre he cregut, encara que això no és fàcil de demostrar, que el pare Chaminade serví per crear aquell famós personatge literari, passat molts cops per la pantalla cinematogràfica, l'audaç Pimpinel·la Escarlata.