El famós dramaturg nord-americà Arthur Miller estrena amb gran
èxit a Nova York, la ciutat on va néixer el 1916 i on visqué
sempre, After the Fall (Després de la caiguda), una obra ben
notable on l'autor «explora la turmentada consciència d'un
personatge manipulador que, en bona mesura, actua com un alter ego
d'aquell. Es trenquen aquí tots els principis habituals de
l'exposició dramàtica per a reflectir sobre l'escenari la força
real de les passions i les idees. Miller situa l'acció en tres
plans físics i dramàtics que es comuniquen amb febril emotivitat:
la ment, el pensar i la memòria del protagonista. És, per tant, una
obra que participa del caràcter íntim d'un examen de consciència i
de l'alliberadora revelació del psicodrama».
Dins l'argument, dins el tramat dels diàlegs, hi trobam a cada
punt les doloroses experiències de la Segona Guerra Mundial i també
les vides frustrades, sense esperança, de la postguerra. Així, per
exemple, el personatge de la mare quan copeja la maneta d'un nin
invisible i diu: «Vols deixar de jugar amb aquests llumins? Et
compixaràs al llit! Per què no practiques la cal·ligrafia en lloc
de fer això? Fas un burots espantosos, estimat. Però... I ton pare?
On és, ton pare? Si altra vegada ha anat a dormir als banys turcs,
el mataré! Com quan s'oblidà de les noces del meu germà Herbert i
se n'anà a veure el combat de Demsey i Turner. I acabà tancat dins
el vàter dels homes que tenia el pany romput. Quan el tragueren
d'allà dintre el meu germà ja estava casat i teníem un nou campió.
I a ell li havia costat cent dòlars anar a pixar! Però no te n'has
de fotre d'ell. És un home meravellós. Encara avui, quan entra a un
lloc, tothom el saluda. A qualsevol restaurant, en veure'l els
cambrers comencen a fer córrer cadires. Sí. Estimat... La gent sap
que és un home veritable. Fins i tot el doctor Strauss, el dia de
les meves noces, em va dir: Rosa! T'has casat amb un home
extraordinari. I això que Strauss sempre va estar enamorat de mi.
És clar que aleshores no era més que un pobre estudiant de medicina
sense un pam de terra on caure mort i mon pare no va voler que
entràs a la casa. Qui haguera dit que seria un gran especialista de
pedres a la bufeta? Aquell pobre al·lot! Em duia novel·les per a
llegir, poesia, filosofia... I moltes coses més! Fins i tot una
vegada vàrem fugir tots dos plegats per anar a escoltar
Rachmaninov... I per això, saps? Dues setmanes després de casar"me,
ens vàrem asseure a un restaurant i ton pare m'allargà una llista
de plats per tal que jo li explicàs... Ell no sabia llegir! Em vaig
espantar tant que volia fugir corrents! I tot per culpa de la teva
àvia, que només el deixà anar dos mesos a l'escola i ja menut el
posà a fer feina en el negoci. Ara, ell, bon fill, li compra un
Packard nou cada any...».
És una magnífica obra d'introspecció. Una anàlisi on tota la
nuesa espiritual dels personatges és ben manifesta. És teatre
sempre nou i autèntic del gran mestre Arthur Miller.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.