El general Mola rep una carta en el seu Estat Major. Aquesta
informa de la fabricació de gasos per a usos bèl·lics a València i
això preocupa força. Cap dels dos bàndols no vol arribar a una
guerra amb aquesta casta d'armes.
Els fantasmes de la Primera Guerra Mundial encara sobrevolaven
qualsevol conflicte i arreu d'Europa, els vells combatents, que
malvivien amb una pròtesi de gargamella, eren molts.
Explica un historiador, Gárate Córdoba, que «al llarg de tota la
guerra es va mantenir una constant emulació per a superar l'enemic
en nombre i qualitat de carros i avions, limitant-se a poc a poc
l'interès per als gasos a dotar de màscara els combatents i a
disposar d'un servei de guerra química i algunes companyies
antigàs. Però, sobretot en els mesos inicials, els dos bàndols
s'acusaven mútuament d'intencions i preparatius d'emprar els
agressius químics, espiant-ne qualsevol indici, moltes vegades
imaginari...».
Sembla que els republicans varen mantenir en servei el Centre
d'Experiència de la «Marañoza», més conegut com la fàbrica de
gasos. Ja el 7 d'agost Mola escrivia a Franco: l'enemic prepara
gasos. I una setmana després era Franco que comunicava a Mola
l'arribada de màscares antigàs procedents de l'estranger, suposam
que d'Itàlia o Alemanya...
«El divendres, dia 21, sortirà cap a un punt del sud, una
expedició amb vint mil caretes...». I aquest missatge es completava
amb el següent radiograma: Deu mil caretes que vénen consignades a
l'Exèrcit del Sud. Ens quedarem amb elles... I el dia 20 una nova
alarmant entre els rengles franquistes: «Informació Gibraltar
comunica confiscació per part del Govern de Madrid de la fàbrica de
clor de València, per a fabricar gasos...».
Però si els franquistes tenien por dels gasos, els republicans
també tremolaven només de pensar en un atac massiu de fum verinós i
així, el periòdic Le Temps, de data 26 d'agost, donava la notícia
que les indústries de guerra catalanes havien fabricat més de
quaranta mil màscares antigàs. I pocs dies després, l'estació
d'Orpesa informava que els avions republicans havien llançat gasos
tòxics, que després resultaren esser lacrimògens. Els mateixos que
després es llançaren a «l'Alto de León» i «l'Alcázar de
Toledo»...
Uns fabricants anglesos oferiren a Mola un proveïment de fums
lacrimògens Tea Smoke, amb abundant propaganda i instruccions de
com s'havia de fer servir...
«Sense esser una arma ofensiva, és molt útil en les guerres
civils per a dissoldre concentracions, atacar l'enemic en cases i
coves, etc. Es va emprar a Cuba el 1834 amb molt èxit i actualment
a Palestina pels anglesos...».
Acabada la guerra, a la desfilada de la Victòria, passà per
davant de Franco una companyia de guerra química. Però només havia
estat un fantasma.
Però Mola ho llegí i es limità a arxivar"ho.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.