La ceràmica de Picasso serà des de demà al convent de Sóller

«L'exposició és una oportunitat única de gaudir d'una faceta més del geni Picasso»

La comissària de l'exposició, Dolors Duran. | T. Ayuga.

TW
0

«Una oportunitat com aquesta és molt difícil de trobar. El poble de Sóller i els seus visitants tindran una ocasió única de gaudir d'una faceta més del geni de Picasso». Així presentava l'exposició «Picasso. Ceràmiques» la seva comissària, Dolors Duran, una mostra ubicada al convent dels Sagrats Cor de Soller que demà serà inaugurada dins els actes emmarcats en la proclamació de fill il·lustre de la localitat del president del Grup Serra i editor de Diari de Balears, Pere A. Serra Bauzà.

L'exposició mostra unes 40 peces de la Fundació d'Art Serra que són un perfecte testimoni de la genialitat d'un home que de manera «casual» va entrar en contacte amb aquesta expressió artística deixant constància de la seva inquietud i de la seva curiositat per experimentar en nous camps. «Quant a formes, a l'exposició es podran veure totes. Hi ha gerres, plats, plaques o rajoles. També la temàtica és molt representativa que és la mateixa que utilitzà en la pintura, mitologies, faunes, mussols, ocells, rostres femenins i la tauromàquia. Així mateix, s'ha completat amb una escultura de Picasso titulada Femme assissé».

La comissària de l'exposició comentava que «hi ha una sèrie molt especial que són els 8 plats de La corrida de las manchas sobre tauromàquia que són unes peces amb fons de policromia i amb motius en negre. Aquests es completen amb altres tres plats dos d'ells en fang vermell i un altre policromat». Un testimoni important per conèixer les diferents èpoques de la tauromàquia en Picasso era Eugeni Arias conegut com el «Perruquer de Picasso» amb el qual va compartir horabaixes d'amistat i toros.

Picasso en la ceràmica es va inscriure en el corrent occidental quant a textures i colorits. Les primeres ceràmiques es varen fer en superfícies planes. D'aquí passà a les tres dimensions i després va començar a crear les seves pròpies peces.

La ceràmica de Picasso fins fa ben poc temps no era massa coneguda. «Va ser fa dos anys quan la Royal Academy of Arts de Londres va organitzar una exposició de ceràmica posteriorment exhibida en el Metropolitan Museum de Nova York quan es va començar a reconèixer. Dins el camp de la ceràmica Picasso també mostrà la seva inquietud i ho provà tot, va aprendre a modelar. S'implicà en tot el procés. Avui en dia per veure una exposició de ceràmica s'ha de fer un recorregut pel sud de França i a Espanya, per Barcelona, València i el petit poble madrileny de Buitrago de Lozoya. Però la veritat és que si és volen veure ceràmiques de Picasso amb abundància s'ha de venir a aquesta exposició», afegia Dolors Duran.

La passió de Picasso per la ceràmica va nèixer una mica tard i fou l'atzar el responsable que el geni es dedicàs amb cos i ànima fins a la seva mort a aquest art. Dolors Duran explicà com Picasso es va introduir en aquest món.

«Tots els estius Picasso passava les seves vacances a la costa francesa. Segons relata François Gilot en el seu llibre Vida con Picasso, la idea de treballar el fang cuit va ser d'una manera casual. Es trobava a la platja amb una amics i un d'ells va suggerir visitar el taller de la familia Ramié a Vallauris. Va fer unes proves amb ceràmica i se n'oblidà. Però l'any pròxim va visitar el taller. Va ser llavors quan va començar a treballar sense aturar-se. Amb el director d'una factoria, el senyor Cox va voler aprendre tot el treball del fang des de l'inici fins al final», deia Dolors Duran que considera que el més destacable «és la forma tan profunda en la qual es fica en tot el procés. No es va conformar amb el que ja estava fet sinó que experimentava en les formes. Ell sempre estava innovant». La col·lecció de ceràmiques de la fundació d'Art Serra composada per més d'un centenar de peces també està exhibida en aquests moments a Itàlia i Navarra.