La sort de les flors de cera de la lledània

Per a la creu processionària que surt el diumenge del Corpus s'han fet 3.000 nous ornaments

TW
0

La gent que podia aconseguir una flor de la Lledània l'acompanyava la sort. Aquesta era una creença que es tenia popularment quan el dia del Corpus es treia la creu processional. Tal volta aquest sigui un dels motius pels quals any rere any les mans artesanes hagin de reposar totes aquestes flors de cera que han desaparegut o que bé el pas del temps ha fet malbé. El passat mes de desembre Pere Muntaner Amengual, de l'Associació Camp Rodó, va posar fil a l'agulla i de dia en dia, a poc a poc, amb paciència i professionalitat ha anat construint les 3.000 flors que es posaran sobre la lledània que aquest diumenge del Corpus serà portada en grup de quatre persones de les diverses confraries.

Pere Muntaner va explicar el procés per fer aquestes flors, en el qual, després de quatre anys, s'ha convertit en tot un expert: «En primer lloc agafam cera verge i un paquet de pega perquè la flor sigui ben consistent. Després tenim un motle que ha estat en aigua freda i l'introduim dins la cera, i quan es refreda surt la flor. Ara bé, si no s'ha seguit correctament queda aferrada al motle». Després hi ha la tasca de donar vida a les flors a través dels colors. També hi ha diferents mides. Segons explicà Pere Muntaner, la lledània està formada per unes 15.000 flors.

Fins al segle XVIII, la lledània era un ornament fet de flors de cera que es posava a les creus que es duien a les processons de les rogatives menors. «Ara fa quatre anys que l'Ajuntament va recuperar la tradició de treure la lledània. Ens vàrem posar en contacte amb l'associació per veure si podien fer les flors de la creu que estava a la Seu», explicava la regidora de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, Maria José Frau, que ahir va visitar el taller de manualitats del Centre Cultural de s'Escorxador, que és el que s'encarrega de confeccionar les flors.