Quan un llegeix les pàgines de La Roqueta, periòdic independent
«que sortirà a rotlo, per a los presents, cada dissabte», veu que
Mallorca i més concretament Palma, a finals del segle XIX, vivia en
el més insuportable, beatífic i monòton provincianisme. Avui en
dia, quan molts han oblidat que en temps dels avis aquesta fou
terra d'emigrants, com Irlanda, Itàlia o Galícia, amb molta misèria
i una immensa majoria de pobres i una minoria d'aristòcrates
espanyolistes i paternalistes, i protesten de la vinguda dels
immigrants a la nostra Mallorca actual, enriquida i pròspera. Però
en aquell temps les coses eren més males de rovegar.
Vegem alguns aspectes d'aquelles dates de la primera quinzena de
juny: «Dimecres capvespre, poc abans de partir un vapor cap a
Alger, feren desembarcar una seixantena de passatgers que se n'hi
anaven sense passaport. Això devia esser per no molestar el cònsol
francès...». I també donen avís d'una falsificació de monedes de
dos reials, es queixen del trespol que han posat nou en el passeig
del Born i que és de molt mala qualitat, és anunciat un poemari en
castellà de Joan Alcover, amb un pròleg de Gabriel Maura, i també
un vals per cantar, obra d'Antoni Torrens amb lletra de Mateu
Obrador, que porta per títol Benhaja Mallorca, s'ofereix vi pur de
Binissalem «sense metàfora de cap casta», a mitja pesseta el litre
i a la taverna del carrer dels Fideus; i un tal Rafel Lozano, que
és un foraster molt integrat, presenta el seu mapa geològic de
Mallorca, «molt exacte, molt clar i ben gravat», al preu de set
pessetes i mitja, de venda a Can Lassalle, davant Sant Nicolau...
«Ja la varen fer bona abans d'ahir els picapedrers de la Seu. I que
vos pensau? Encara no està acabada l'obra de la façana i ja la
començaven a tomar. Un parell d'homes que ho miraven digueren que
com aquella paret és borda li anaven a fer un empelt. Però n'hi va
haver d'altres que no eren d'aquest parer, sinó que asseguraven que
començaven a tomar perquè, segons l'adagi popular, les obres de la
Seu no s'han d'acabar mai...».
Com el mateix La Roqueta, que titulava una secció amb el nom de
«pedres menudes», Mallorca, en aquell moment, era això mateix i
costava prou feina treure'n notícies... «Senyora Marquesa dels Dos
Blens: Sabrà com per En Pep de la diligència li envii les
trobigueres que li ha fetes Na Tonineta; un paneret de fraules per
al senyor, i un d'ametles tendres per a les senyoretes, que les
agraden tant...».
Era el servilisme gratuït d'aquell temps, la submissió del pagès
al senyor i dels ciutadans als llinatges blasonats.
Avui, del nostre servilisme tradicional, n'hem fet una gran
indústria. Tanta sort!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.