Les aventures de David Balfour (1751)

La novel·la, basada en fets reals, que l'escriptor Robert Louis Stevenson situava en aquestes dates de l'any, duia per títol: «Segrestat o les memòries de David Balfour, de com fou segrestat i confinat; els seus sofriments en una illa deserta; el seu viatge als Highlands; la seva trobada amb Alan Breck Stewart i altres famosos jacobites de les terres altes d'Escòcia; i tot el que va ha ver de patir per causa del seu oncle Ebenezer Balfour, falsament anomenat senyor de Shaws; escrites per ell mateix i ara publicades per Robert Louis Stevenson». Uff! El nus de la novel·la fou proporcionat a Stevenson per la veritable història del procés d'un tal James Stewart (Alan Breck), aventurer jacobita que assassinà Colin Campbell, agent del rei contra els rebels escocesos. El relat ens porta per escenaris que Stevenson va conèixer molt bé i on va recollir la memòria del drama. Per altra banda el referent argumental nàufrag "illa deserta, després tan explotat a imitació del mestre", aquí també es dóna però va néixer l'estiu del 1883, quan l'escriptor havia anat a passar l'estiu a Kinnaird, en el comtat de Pert, amb la seva família, i durant aquells dies de juny, a causa del mal temps, no pogué sortir de la casa. Per tal d'entretenir el seu fill Lloyd, un al·lotet petit, l'escriptor feia dibuixos que aquell omplia de color. Un capvespre pintaren el mapa d'una illa, en compongueren entre tots dos els topònims i durant la nit, Stevenson inventà l'argument per a la seva «Illa del Tresor».

Però moltes d'aquelles imatges es repetien a «Segrestat» (Kidnapped) amb textos tan gràfics com el que segueix: «...La pitjor part de les meves aventures començaria des del moment de posar els peus en l'illa. Devia ser mitjanit i, encara que la terra tallava el vent, la nit resultava molt freda. No m'atrevia a asseure'm per por de quedar gelat; em vaig llevar les sabates per fer algunes passes, descalç, per la sorra, malgrat el meu cansament. No se sentia la més lleugera remor d'éssers humans, ni de ramat; no cantava cap gall, tot i que era l'hora que se solen despertar; només s'escoltava l'onatge lluny, portant a la meva imaginació els perills que m'envoltaven i també els que devien passar els meus amics. A més d'això, el passeig per la vorera de mar en aquella hora de la matinada en un lloc tan solitari i desert em causava una certa por...».