José Martí a Nova York (1880)

TW
0

El gran patriota i pròcer cubà José Martí (1853"1895), apòstol de la lluita per la independència d'aquell país, es troba als Estats Units. Col·labora amb els seus escrits en els diaris i fa acurades observacions de la vida nord-americana. En forma de cartes, autèntica literatura epistolar, redacta una sèrie de treballs, fruit del seu llarg exili, que demostren que és un excel·lent assagista i que té qualitats excepcionals per a la generalització teòrica a partir d'esdeveniments concrets. «És diumenge, un ardent diumenge d'estiu (començaments de juny), i els pobles del camp i les platges tenen avui més fidels que no pas les esglésies. Els trens són plens de passatgers acalorats que van a veure les regates dels remadors des de les baranes del Pont Alt; i els vapors es passegen pels rius, lluint banderes de totes les nacions, al davant de multituds endiumenjades i gojoses. Han obert nius en el camp i amor dins les ànimes. Tot són parelles en els racons de les barquetes, a les escales del ferrocarril elevat, per les voravies amples dels carrers. Ells duen corbata blanca de piqué i guardapits blanc: elles, vestides amb teles lleugeres, com d'ales, passegen, com un vaixell en gala els seus pavellons, les seves vestimentes, ornades amb vetes rosades i blaves. Devers deu o dotze es veien encara, propers als temples despoblats, barbuts cavallers i compostes dames amb la seva bíblia i el seu llibre de cants: però la ciutat no va ara de devocions sinó de festeig. Flota dins l'aire un immens Júpiter, que besa en la boca Io desmaiada. Ha nascut l'amor de juny i de la Terra. L'hivern és una caixa de mort; i les ànimes, amb les primeres llums de l'estiu, es vesteixen d'amors, com els parcs de rams de liles...».

José Martí, vint"i"set anys, se sent sol a la gran ciutat estrangera. Veu amor de parella al seu entorn i com aquest diumenge de juny convida al festeig i al passatemps. Martí viu com a pensionista, sobreviu a força de feina i penalitats, sense familiars ni amics. Desterrament i solitud sembla esser el seu destí. Una habitació en el quart pis de 120 Front Street que fa servir d'oficina, escriptori, biblioteca, dormitori i menjador és quasi tot el seu món íntim. L'hivern ha estat molt rigorós i ell ha passat molt de fred. Continua dient Martí en un llenguatge d'ahir que podríem fàcilment traslladar al dia d'avui: «En els barris miserables que llancen les seves gents acalorades a les grans avingudes, escalen els genolls de les seves mares, com insectes les soques dels arbres, els infants malalts, aquests pobres menudons descarnats i febles que en aquestes grans ciutats sense fe ni descans tenen, com flors de llot, de dones brutals, els treballadors descontents i enrabiats... Els nins, a Nova York, s'estimen més les pilotes i les pistoles que els llibres, perquè a les escoles, les mestres que no veuen en l'ensenyament la seva carrera definitiva no els preparen per a l'estudi... i de casa seva, els pares, els llancen al carrer per a no sofrir amb les seves entremaliadures...».

El gener del 1895 Martí torna a Cuba i troba la mort en la lluita contra els espanyols a Dos Ríos.