Pep Canyelles, un camí del llenç a l'escultura

La mostra, que romandrà oberta al públic fins el proper dia 25 de juny, la integren una cinquantena de peces entre quadres i escultures que, com en les mostres anteriors, ofereixen una panoràmica de l'artista illenc, que inicià la seva activitat expositiva devers els anys setanta i que actualment es troba en plena evolució. El conseller de Cultura, Damià Pons, i el director general d'aquest departament, Pere Muñoz, presentaren ahir la selecció d'obres que s'ha efectuat per organitzar l'exposició, des d'on es pot comprovar el destí inexpugnable de Canyelles d'assentar-se en l'escultura. I és que segons expressà el mateix artista, «jo havia d'acabar fent escultura», una disciplina en la qual ell se sent molt més còmode i mitjançant la qual pot donar sortida a la seva relació «visceral» amb l'art.

Canyelles, que s'ha relacionat amb altres coneguts creadors amb l'anomenat moviment associacionisme, «mostra una policromia interessant que desemboca clarament en l'escultura», destacà Pons, que manisfestà d'altra banda que és l'aspecte que més el «colpí» quan entrà a l'espai expositiu. I és que Canyelles s'ha dedicat a pintar amb austeritat cromàtica per arribar a la creació de figures escultòriques que mostren en forma d'un viatge la transició d'una disciplina a l'altra, fins al punt d'esculpir les seves anteriors obres pictòriques. Aquest viatge, no obstant això, «és un viatge que té a veure amb el meu compromís amb la pròpia llibertat», matisà Canyelles, que descarta la possibilitat de crear desvinculat del seu entorn social.