«El teatre és un art en crisi permanent però és molt necessari i no desapareixerà»

La professora i crítica teatral, Anne Ubersfeld parlà del món de l'escena a Sa Nostra

Assumpta BassaPalma19/05/00 0:00

«El teatre sempre ha estat un art difícil, en crisi permanent però és absolutament necessari. L'espectador necessita el teatre ja que aquest té una certa influència social. Una cosa que mai no podrà fer el teatre és donar lliçons però sí ajudar l'espectador a reflexionar». Així parlava Anne Ubersfeld, professora emèrita de la Universitat de la Sorbonne-Nouvelle i crítica teatral. Una dona amb un extens i prestigiós currículum que és a Mallorca i que ahir oferí una conferència a Sa Nostra sobre «L'espectador del teatre» i que imparteix aquests dies uns cursos en el cicle de teatre català contemporani.

Com a directora d'escena ha dirigit alguns anys companyies d'aficionats, com a crítica ha col·laborat en moltes revistes i com a historiadora de la literatura ha escrit nombrosos articles i llibres. Ubersfeld opina que hi ha moltes diferències entre el teatre i el cinema. «A un espectador de cinema totes les imatges li vénen donades, mentre que el del teatre obliga l'espectador a demanar-se què és el que està veient en relació a la paraula. Totes les imatges en el cinema estan construïdes».

«L'espectador ha de ser una part del teatre perquè sense el públic el teatre no podria funcionar. Una obra és diferent segons la resposta del públic. Els actors han d'estar connectats directament amb els espectadors. La reacció és diferent en el cinema». En els cursets, Ubersfeld parteix de cinc posades en escena diferents sobre el mateix muntatge Don Juan de Molière per tal que els alumnes s'adonin de com canvia la interpretació en moments diferents.

On ha tingut un pes decisiu és en el camp de la semiologia teatral, en què els seus treballs han obert un camí per al desenvolupament d'aquesta nova ciència. Entre els seus llibres cal destacar Lire le théatre i La escuela del espectador, treballs que cobreixen metòdicament tots els aspectes del text i de la representació amb la intenció de fer confluir les diferents formes de l'anàlisi estructural. Així mateix la seva obra més important és El rei i el bufó, un estudi del teatre de Víctor Hugo de 1830 a 1839.