Ferrando: «Si el progressisme no hagués perdut l'educació hauria triomfat el sistema educatiu»

TW
0

Té moltes coses a contar. I és natural, 41 anys compartint pupitres amb més de 4.000 nins i joves; viatjant per molts de països, submergint-se en la història dóna per molt. On són les paraules que no foren escrites o aquelles amb guix que foren esvaïdes? El record és ben present. Ahir foren escolars i avui són joves que comencen una nova vida o gent que ja la té ben encaminada. Però l'esperit de la innocència i de l'adolescència es reviscola amb el rencontre. Gabriel Ferrando Fernández coneix bé tot aquest món d'il·lusions ja que des del 53 fins el 94 ha estat professor de Geografia i Història, Gramàtica i Educació civicosocial al col·legi de Sant Francesc de Palma i amb la reforma, professor de comerç. En el 95 va decidir fundar l'Associació d'exalumnes i aquest dia 26 de maig li serà reconeguda la seva tasca amb la imposició de la Insígnia d'Or.

«Quan em vaig jubilar vaig pensar que els alumnes que deixaven el col·legi no tenien una institució que els tornàs a ajuntar, que poguessin recordar les vivències. La millor manera era fundar l'associació, així entre ells hi podia haver una ajuda mútua, una continuació de l'amistat i una cooperació en tots els sentits. Ara hi prenen part des dels meus primer alumnes fins a joves que fa poc que han acabat els estudis».

Ferrando es va mostrar molt satisfet de rebre la Insígnia d'Or. «Es veritat que en vaig ser el fundador però el mèrit és de la junta. Quan ens retrobam recobr l'alegria de professor, veure que els meus alumnes triomfen en la vida em satisfà moltísim. Una de les coses que més m'interessaven era que sortissin amb l'esperit d'educació que sempre ha tingut el col·legi de Sant Francesc. La meta ha estat la fundació humana, cristiana i l'honradesa de la vida». Amb 41 anys dedicat a l'ensenyança ha viscut diferents etapes i mètodes. «S'ha passat d'una educació dictatorial a una més democràtica. El problema és que actualment s'ha confós l'educació amb el progressisme. Si el progressisme no hagués perdut l'educació i el respecte hauria triomfat el mètode educatiu», comentava.

Els tres pilars fonamentals en què basava la seva educació i que són essencials per triomfar a la vida són «ser educat, honrat i tenir una valúa».

Ferrando no veu amb bons ulls el sistema de l'Ensenyament Secundari Obligatori. «Crec que es va fer una mala distribució en les matèries. També hi va haver durant uns anys un menyspreu cap a la formació professional i molts dels millors professionals han sortit d'allà».