És destruïda la ciutat de Síbaris, a Itàlia, regió de Lucània, que és una famosa colònia aquea. I és famosa per la seva «mollities», és a dir, per la voluptuositat dels seus habitants. Contaven que un sibarita suava només en veure com un esclau tallava llenya, i que un altre es queixava de no haver pogut lligar la son perquè entre les fulles de rosa que formaven el seu llit, n'hi havia una de doblegada. Exageracions, és clar, i ben ridícules, però que s'han fet proverbials. Des de llavors deim que és «sibarita» aquell que és molt propens als plaers i els delits, mentre que «sibaritisme» és la vida exageradament sensual. Els aqueus, grecs descendents d'Aqueu, originaris de Tessàlia, s'apoderaren de quasi tot el Peloponès i establiren colònies a diferents punts de la zona.
Foren expulsats de bona part d'aquells territoris pels doris i acabaren trobant el seu lloc definitiu en la costa septentrional que d'ells prengué el nom d'Acaia. Els aqueus, poble indoeuropeu protohel·lènic que, procedent del nord d'Europa, varen arribar a Grècia vers el segle XVII aC i s'instal·laren a l'Argòlida. Els aqueus es posaren en contacte amb el món cretenc i n'assimilaren la cultura. Això va fer que aviat emprassin les vies de comerç de la Mediterrània oriental i així fundaren tota una sèrie de ciutats fortaleses, Síbaris entre d'elles, i d'altres amb una organització de tipus feudal, com Tirint i Micenes. Establiren pactes d'amistat amb pobles com Xipre, Pamfília i el regne dels hitites. També foren ells que en el segle XIII aC varen posar fi a l'existència de la ciutat de Troia sota el comandament d'Agamemnon.
És de destacar la seva capacitat organitzativa i així fundaren la Lliga Aquea amb dotze ciutats de l'Acaia, fundada al segle V aC per a la defensa contra els pirates del golf de Corint, amb un govern democràtic i amb una absoluta igualtat entre llurs membres. A mitjan segle III s'oposà a l'hegemonia macedònica amb l'ajut d'Atenes.
El 146 aC era dissolta pels romans després d'haver estat vençuda per L.Mummi l'Acaic, a Leucopetra, prop de Corint. Però tornem a Síbaris, que basava bona part de la seva regalada vida en l'esclavatge sexual. Des del temps de Soló (640-559 a.C) i amb intenció de reglamentar la prostitució i creient que amb això es protegia la moralitat del matrimoni, s'autoritzava la venda de les al·lotes per tal d'obtenir guanys a costa de la seva valoració. El mateix Soló ordenava comprar per compte de la República esclaves asiàtiques i les tancava dins un edifici que rebia el nom de «Dicetiones», que no era més que una presó bordell. El mestre, encarregat d'instruir les al·lotes impúbers, rebia el nom de «lennon» i com explica Aristòfanes, «donava exquisida educació a les nines per a la seva explotació i venda...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.