Ferrer creu que la seva biografia és símbol d'una vida dedicada al proïsme

Pioner del desenvolupament integral i autònom de les poblacions més desfavorides de l'Índia, Vicenç Ferrer abandonà l'ordre dels jesuïtes per desavinences amb la jerarquia romana, que no veia amb bons ulls que «deixàs de fer estadístiques de batiaments per desenvolupar la feina social». Del volum, Ferrer destacà que li «agrada el subtítol de 'Revolució silenciosa' perquè jo sempre he procurat estar en silenci, m'he estimat més treballar que parlar». Tot i això, creu que «he fet molt de renou» per mor d'haver-se hagut d'enfrontar-se a nacionalistes indis, a governs locals i a una tradició mil·lenària que justifica la discriminació de la casta dels intocables.

Antic anarquista, lluitava en el bàndol republicà durant la Guerra Civil quan decidí fer-se missioner, i en arribar a l'Índia comprengué que, per pal·liar les conseqüències de la pobresa, havia de lluitar contra les seves causes. Per això creà l'ONG Rural Development Trust i començà a desenvolupar programes d'irrigació, de reforestació, de formació sanitària i educativa que han permès que un miler de pobles estesos en una àrea de 19.000 quilòmetres quadrats siguin autosuficients.

«Els governs són com elefants, no poden entrar en les cases petites», assenyalà Ferrer, i «nosaltres els ensenyam a comprendre que els seus pobles són petites repúbliques que han de ser autònomes per ser autosuficients». Oliveras explicà que decidí escriure sobre l'obra de Ferrer «per retratar la vida més aventurera que jo conec», per mostrar «l'obra d'un dinosaure, d'un tipus d'home que està en extinció».