El «Yom Ha Shoa» (1943)

Miquel Ferrà i Martorell04/05/00 0:00

El passat dos de maig coincidia en el calendari jueu amb el 27 del mes de «nissan», data en què es commemora el «Yom ha Shoa», això vol dir el «Dia de l'Holocaust», una celebració que també va tenir lloc, per primer cop, a la sinagoga de Palma, en bella cerimònia oficiada pel rabí Katz. El record de les víctimes dels camps nazis d'extermini mai no es podrà esborrar de la història de la Humanitat, com tampoc aquella heroica gesta de l'aixecament del gueto de Varsòvia. Aquells primers dies d'abril del 1943, al mateix temps que eren denunciades milers i milers de sepultures d'oficials polonesos, assassinats i soterrats en els boscs de Katyn, prop d'Smolenko, un altre drama tenia lloc dins la capital, Varsòvia, quan una gran operació nazi dirigida a l'extermini de la jueria europea, va rebre per part de les persones innocents que havien de ser sacrificades, com els xots quan van a l'escorxador, la contundent resposta en forma de rebel·lió. En els camps polonesos de Treblinka, Majdanek, Belzec, Birkenau i Auschwitz, autèntiques fàbriques de la mort, es produïa la matança de milions de jueus i sense sortir de Polònia, les execucions en els guetos no es limitaven a Varsòvia sinó a totes les ciutats del país i en els territoris orientals sota ocupació alemanya. Per alguna estranya raó, Himmler i els seus subordinats havien decidit de concentrar-hi els esforços de la que molt cínicament anomenaven «guerra de la puresa racial». Tanmateix, ja l'octubre del 1940, el governador general Frank havia concentrat i tancat dins el gueto de Varsòvia no menys de 330.000 jueus, que al cap d'un mes ja eren 400.000.

Procediren aleshores els alemanys a construir una gran muralla entorn de la zona i hi posaren molta vigilància fortament armada per tal d'aconseguir-ne un total aïllament. Amuntegats, morts de fam, reduïts a la més brutal humiliació i misèria, aquella gent esperava encara un miracle. Els nazis esperaven ordres de Berlín.

Aquestes ordres començaren a ser efectives el 22 de juliol de 1942, quan es produïa la primera evacuació sistemàtica del gueto als camps d'extermini i així, entre el juny i l'octubre del 1942 ja havien estat traslladats a l'escorxador 310.322 homes, dones i nins, que com explica Arnold J. Tonybee, era una xifra quasi igual a la de la població jueva total de Varsòvia abans de la guerra. Ja cap al final d'aquesta campanya d'extermini el gueto semblava ja quasi desert. Però no era així. Hi havia encara molts jueus amagats dins soterranis i entre d'ells s'organitzà, l'octubre del 1942, «l'Organització Militant Jueva», els membres de la qual estaven decidits a lluitar abans de sotmetre's a la matança. Amb l'ajut de l'Exèrcit de l'Interior polonès, començaren a reunir armes i a preparar la resistència. Sabent això, els alemanys oferiren la vida a tots els jueus que de bon grat abandonassin el gueto. I com ha de ser la trista ingenuïtat humana que molts s'ho varen creure i sortint del recinte, foren, com era d'esperar, assassinats. La consigna, a partir de llavors, fou aquesta: «No s'entregarà cap home sense lluita!». I aquell mes d'abril toparen els alemanys amb una forta resistència armada. Però els nazis dinamitaren la gran sinagoga i altres punts de resistència. Capturaren 56.065 jueus, dels quals devers set mil foren enviats a Treblinka. Set mil herois resultaren morts en acció i altres sis mil moriren entre les ruïnes i les explosions. Els alemanys digueren que en aquella «batalla» havien perdut quinze homes. La realitat és que les seves baixes foren molt més nombroses.