Mor a la ciutat de Lieja el citòleg belga Edouard von Beneden (Lovaina, 1846). Fou, precísament, a la universitat de Lieja on va fer la majoria dels seus treballs i ja el 1887 demostrava dos factors importants entorn els cromosomes. Primer, que el seu nombre era constant en les cèl.lules del cos i que era característic per a les espècies. Avui sabem que cada cèl.lula humana té quaranta-sis cromosomes.
A més d'això, descobrí que en la formació de les cèl.lules sexuals, òvul i espermatozoo, la divisió dels cromosomes durant la mitosi no anava precedida de la seva duplicació.
Cada ou i cada cèl.lula de l'esperma tenia només la meitat dels cromosomes usuals. Això lligava amb les teories de l'herència de Mendel. Si els cromosomes es trobaven en parells i si cada factor genètic existia per duplicat, cada part contribuiria amb un d'aquests factors a la cèl.lula sexual. Quan on òvul i esperma s'uneixen en la fecundació, els cromosomes arriben al seu nombre normal i l'ésser tindrà novament un parell de factors, un de la mare i l'altre del pare.
Bé, aquestes teories el dugueren a la fama dins el seu món científic i deixava aquest món als seixanta"quatre anys, quan es trobava més avançat en les seves investigacions.
Segurament, Beneden, complia amb aquelles tres condicions de Ramón y Cajal que defineixen el veritable home de ciència. "El geni científic complet ha de reunir tres personalitats de diferent caràcter: La de miner infatigable i pacient que arrabassa el carbó de les vetes més profundes; la del químic pràctic, que aprofita enginyosament el material brut per a fabricar esplèndidament colors d'anilina, i, a la fi, la de l'artista que, combinant destrament aquests colors, sap pintar els braus episodis de la lluita entaulada entre l'esperit i la matèria, la mesura teòrica d els resultats i, per acabar, els seus avantatges a favor de l'augment i el comfort de la vida." Per altra banda és evident que des de Mendel, el científic ha decicat vides senceres a descobrir el misteri de sí mateix, com és ser de carn i os, a qui la natura imposa, per tota obligació, la de crear descendència.
Molt s'ha parlat en aquests darrers temps dels perills morals i socials d'aquesta febre investigadora quan pot convertir l'home, primer, en conillet de laboratori i després en persona robotitzada o programada. Es clar que tot el que volia descobrir Gregori Mendel, com a bon clergue, era la meravella de la Creació i de la vida.
Aquest religiós i botànic austríac que visqué del 1822 al 1884, immers tota la vida en l'estudi de l'herència i l'hibridació dels vegetals. I Mendel, com a primera font de Beneden, representa l'esperit sanitós d'aquesta arriscada branca investigadora.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.