El principal problema d'avui no es diu «dissabte». Es diu, com es diuen les coses en aquesta terra, amb el millor dels refranys: «negar—se dins un tassó d'aigua». El pretext el posen les picabaralles —millor desavenences, perdonin la tendenciositat— entre institucions i gremis a l'hora de determinar el dia de celebració d'aquest Sant Jordi. Justifiquen, entre uns i altres, que ningú s'hagi engrescat a programar activitats que, si no garantir l'èxit de la jornada, contribuïrien a l'engrescament popular en la festa: uns no s'impliquen perque no en són responsables; altres reboten la pilota adduïnt manca de pressupost i de mitjans.
El resultat és un Sant Jordi que suma dificultats per vestir—se de festa. Primeres: les de sempre, de cada any, les reiterades dificultats per fer que Sant Jordi sigui aquí una festa més propera, viscuda, sentida, assenyalada a tots els calendaris dels ciutadans illencs; més nostra; menys catalana —quan català vol dir allò que no és nostre sinó de Barcelona— i més ritual de rosa i llibre, símbol d'amor a les petites i les grans coses. Segones: diàspora a la costa de cap de setmana; diàspora qui sap on de vacances; vacances escolars i menuts en mans dels pares, que no els professors —beneïts promotors del llibre—. Terceres (i III): celebrar aquí Sant Jordi? I a més en dissabte? Programació d'activitats zero, tanmateix no comptarien amb participació. Negar—se a un tassó d'aigua. No ve d'aquí que Sant Jordi, si ha de ser magre, sigui magre—magre—magre. Tanmateix, que llegeixi qui vulgui. Qui vulgui rosa i llibre que en compri. Qui vol. Si vol.
Sé cert que així és. Qui vulgui desafiarà avui les lleis de la física i s'acostarà a fer un tomb per les paradetes. Trobarà l'encant a l'únic lloc on es troba: en el plaer personal, en aquesta ocasió nascut del delit personal per la literatura. Trobarà també el llibre cercat, el llibre esperat, el llibre que vol regalar, el llibre que voldria li regaléssin, enmig de totes les modalitats de llibres que Calvino va saber enumerar. L'adquirirà tant si és un 0, un 5 o un 10 el percentatge de descompte. I el llegirà, si vol, qui vulgui, amb rosa o sense, oblidat o no que aquell llibre d'amena o feresta lectura va ser comprat en contra de tot pronòstic, quan les passions de Setmana Santa destenyien per complet una festa que té poc més significat que el simbòlic.
Però símbols, qui en vol? Avui, només hauríem de xerrar de llibres. D'autors i lectors. De viatges per la imaginació, la intel·ligència, l'enginy i la sensibilitat. Endebades, tanmateix, aquest espai d'aquesta plana escrita per aquesta ingènua estava reservat a detallar els actes previstos per la jornada. Endebades. No n'hi ha i el menys important ara és trobar—los en falta. Lamentar desavenences, circumstàncies i tassons d'aigua. La gresca està servida, més enllà del símbol i més aprop de la paraula. La gresca, qualsevol dia, entre els plecs d'un llibre. Desafiar les lleis de la física és una opció per avui i per qualsevol dia de la setmana.
La rosa és un detall. El Dia, una institució. Com el del pare, o el de la mare. Però disculpin, ja ho sé: valguin les diferències. Mil perdons. Havia oblidat allò de que el Sant Jordi és un negoci.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.