La bandera sollerica (1673)

És clar que la significació pot ser més àmplia i així, el Larousse ens explica que «Pendó, del llatí penno, és una bandera antiga més llarga que ampla, i també, un estandard de doble bec que és portat en desfilades i processons». Consta, també, que aquesta casta de bandera té un dels seus orígens en la vida cavalleresca de l'Edat Mitjana i, des d'aquest punt de vista, ens diuen que era el «pendó cavallaresc, rectangular, el que tenien dret a emprar els senyors que portaven més de deu cavallers i menys de cinquanta. Així mateix, el pendó posader, llarg i punxarrut, era per als senyors que portaven més de cinquanta i menys de cent cavallers».

Però tornant a Sóller i fent una miqueta d'història, ens diuen que el 24 de maig de 1553 el virrei conferia el càrrec d'alferes a Antoni Soler, disposant a tal efecte Gaspar Marrades, que Melcior Miró fes entrega a Canals de la bandera. El 28 el capità Canals entregava la bandera a Antoni Soler. Era aquesta la bandera que fou portada per les tropes cristianes a la jornada de Sant Pons, contra els pirates berberescs i turcs, el maig de 1561? De quina mena de bandera es devia tractar? Bé. La qüestió és que investigant infructuosament al llarg d'una partida d'anys hem pogut trobar un altra dada històrica que potser sigui vàlida. Primer de tot haurem d'acceptar el concepte de pavelló, que segons Fabra es tractaria, entre d'altres accepcions, d'una bandera, entre d'altres accepcions.

El Larousse especifica un poc més i diu que pot ser la bandera gran dels vaixells de guerra, places d'armes, països, etc. I això quan no consisteix en una tenda de campanya de forma cònica o un penjoll de llit, altar, etc. Admetem que en llegir l'inventari de la parròquia de Sóller i trobar-nos amb la nota «Item un pavelló de tabí taronjat ab fresos del mateix» estam al davant d'un penó, pavelló o bandera. El material, anomenat tabí és un tipus de teixit de seda que era treballat a Mallorca des de l'any 1611 i potser no trobaríem, per a Sóller, un color més simbòlic i adient que el de la taronja.

Com ens explica Àlvaro Santamaria en el seu llibre El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI, quan es refereix a la antiga riquesa agrícola de la contrada, que «la vall de Sóller ha estat famosa pels seus tarongerars; però, des de quan? Sens dubte, el taronger, a la Vall, posseeix antiquíssima executòria, donat que dins ella es donen les condicions de terra, clima i aigua que el taronger demana. Referències als tarongers de Sóller es donen documentalment al llarg dels segles XIV i XV, sense que això vulgui suggerir que els tarongerars no existissin a la Vall molt abans del segle XIV».

Dit això, aquesta hipotètica bandera sollerica seria un drap de color taronja amb l'escut del municipi, un drap preferentment de material sedós i voltat del que aleshores fressos, fets del mateix teixit. Això de «fressos», singular «fres», sinònim de «franja» o guarnició en forme de banda sobreposada, era molt típic de les banderes antigues. S'anima el consistori solleric a «ressuscitar» aquesta bandera del nostres avantpassats. Parl així perquè jo també ho som, solleric, i per aquest motiu, perquè me pica, he investigat la cosa. Que us sembla?