És una de les grans veteranes de les pantalles i els escenaris.
Una dona amb gran personalitat. L'actriu catalana Mercè Sampietro,
que va ser nominada als Goya per Cuando vuelvas a mi lado , de
Gracia Querejeta, i conegudíssima per la participació en sèries com
Nissaga de Poder i Laberint d'ombres, passà ahir per Palma per
presentar la novel·la de Carles Marín De Luxe, i parlà amb Diari de
Balears de la seva trajectòria professional.
"Gran dama de teatre, cinema, televisió i molt respectada pel
públic. Què s'ha de reunir per arribar en aquest
punt?
"Em fa molta gràcia això de gran dama perquè no m'hi consider. Però
estic molt agraïda. De fet no hi cap fórmula. Hi ha gent que
treballa moltíssim i ho fa molt bé i no té la circumstància, la
sort o la coincidència per poder ser reconeguda. Potser et passes
la vida com jo durant molts anys fent teatre i et coneixen
relativament en els cercles professionals o una minoria. Després
fas una pel·lícula i et coneixen molt més, i fas televisió i et
coneix tothom.
"Vostè ha comentat que hi ha pocs guions bons que filin tan
prim com «Cuando vuelvas a mi lado».
"Sí. El guió és boníssim i és veritat que hi ha molt pocs guions
bons. Aquest és un dels problemes del cine. Ara està millor, el
cine ha fet un tomb molt curiós en els últims "no sé quants" anys,
i hi ha coses que estan molt bé. Fins ara ha estat un desert, coses
molt antigues que no connectaven gens amb la realitat. No
explicaven la vida quotidiana, que és el que a mi m'interessa.
"Això és el que cercau en una pel·lícula?
"Sí. El que vull és que m'emocioni o commocioni, que em comuniqui
alguna cosa. M'agraden que expliquin com és la vida al teu voltant.
Aquestes filigranes mentals que abans es feien només interessaven a
l'autor, i poc a la resta del públic.
"Considerau que els premis són injusts?
"Injusts? Sempre. Però no perquè sigui injust a qui li donin, sinó
que és injust per a qui no l'hi donen. Hi ha moltes coses molt
bones que no estan reconegudes.
"En el cas dels Goya, «Cuando vuelvas a mi lado» va ser una
de les grans perdedores?
"Sí, perquè quan ja un treball està reconegut i a la crítica i a la
gent li agrada això és el principal. Si entres en el món dels
premis i te'l donen, millor perquè està molt bé. Però el sol fet
del premi és una cosa injusta, discriminatòria. Que hi hagi un
guanyador és molt absurd, perquè competeix amb altres i segur que
hi ha coses molt importants que no entren en el joc.
"Que dolenta a «Nissaga de poder»!
"Oi que sí? Però que bé! Quin gust!
"Amb quin tipus de registre se sent més còmoda?
"Molt més en les dolentes. Són molt més agraïts, on vas a parar!
Aquests personatges tan extrems m'encanten. Els sentiments últims
són els més interessants. Gelosia, assassinats, incests són els
grans temes de la literatura universal. Sentiments portats al
límit.
"Què li sembla la novel·la de Carles?
"Quan ens vàrem conèixer va sorgir la química. Tinc la sensació que
ens coneixem de sempre. Va ser tan fàcil l'enteniment! M'agrada
molt la novel·la. Som una fan dels escriptors. La seva és una feina
que em fa molt feliç i que ha aportat molt a la meva
existència.
"Quins records guarda de Pilar Miró?
"Tants! Gairebé he participat en totes les seves pel·lícules i és
molt dolorós perdre una persona tan jove.
"Us posaríeu darrere les càmeres?
"No ho descart. M'agradaria molt, però sóc tan peresosa!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.