La gimnàstica de Joaquim Lladó (1868)

El professor i pedagog Joaquim Lladó publica les seves Nociones de Gimnàstica Higiénica aplicables a las escuelas de instrucción primaria de uno u otro sexo como elemento de educación física y de utilidad en todas las edades y para todas las clases de la sociedad, un volum editat a Barcelona i que tindrà ressò arreu de l'Estat espanyol. En el pròleg, el professor Lladó explica la seva experiència vital de cara a la matèria desenvolupada en el seu estudi: «La preponderància del temperament nerviós i la meva assiduïtat en l'estudi havien fet malbé el meu cos, ja feble per naturalesa. Als vint anys, lluny de posseir aquell vigor tan propi de la jovenesa, ja em trobava sense forces; quasi puc dir, en una prostració general. No era estrany que així succeís quan la manca d'exercici que pogués servir d'equilibri al treball mental havia privat el meu cos del desenvolupament indispensable. Els braços els tenia molt prims; la pitera enfonsada i summament estreta, gairebé no arribava als seixanta centímetres de circumferència. Com és natural la meva salut es ressentia d'aquesta manca de desenvolupament. Patia freqüents i fortes palpitacions; em cansava a la més petita fatiga i cada any veia apropar-se l'hivern com una calamitat, doncs malgrat anar sempre amb prou abrigament, per recomanació dels metges, em refredava de seguida. El règim alimentici que seguia era també el d'un malalt. En aquest lamentable estat, un intel·ligent metge, el doctor Santiago Méndez, m'indicà la urgent i imprescindible necessitat de la gimnàstica per regenerar-me i donar al cos el desenvolupament i vigor que necessitava, doncs en cas contrari, em digué amb tota franquesa, no li puc augurar a vostè llarga vida. Tal franquesa i tals consells, que mai no podré agrair prou, no eren certament per menysprear, així que em vaig apressar a seguir el mitjà que em recomanava per recobrar la salut. L'esmentat doctor dugué la seva amabilitat fins a l'extrem d'acompanyar-me al creditat gimnàs dels germans Vall, als directors del qual proposà els exercicis que convenien al meu estat i que foren els més senzills, és a dir, els que haguera fet qualsevol infant de vuit a deu anys, i que jo, així i tot, no podia fer si no era a força de patir molt. La gimnàstica produí en el meu cos una veritable revulsió...».