Redibuixat per un tal B. Martínez es presenta el plànol de
l'eixample del rafal de Santa Catalina. Hi veim les illes de cases
fins aleshores existents, les illes que es podran elevar fins als
vint-i-quatre peus i les illes de nova projecció. Hi podem veure el
carrer «major» o carrer de Sant Magí, amb l'oratori que seria
transformat en església, la que seria plaça del Progrés i el carrer
que prendria el nom de sa Pursiana, a més d'altres vies públiques i
carrerons. Ja el 1853, com explica l'excel·lent historiador a
Catalina Cantarelles, «l'Ajuntament havia volgut facilitar la
comunicació amb intramurs demanant l'obertura d'un portell, entre
la Llotja i el Baluard de Chacón. Això significava acurçar
distància entre el barri de Santa Catalina i la plaça de ses
Drassanes, entrada que es feia a través de la Porta del Moll, molt
freqüentada...Aquesta solució, anhelada pels habitants de Santa
Catalina, no s'aconseguí fins el 1867, (encara que la proposta
original és de tal dia com avui de l'any 1854). Accés millorat fou
el que es projectà el 1868, referit a un nou pont, el de Sant Magí,
que unia el carrer Major de Santa Catalina amb la carretera
d'Andratx.
El 1865 apareix en escena el Marquès de la Romana, que és
propietari de bona part de les terres de conreu de la zona i promou
la construcció de seixanta habitatges a la part nord-oest del
barri. Poblaven el 1860 el barri de Santa Catalina devers dos mil
cinc-cents habitants. I anem ara, al material d'especulació. Qui
era Na Pursiana? Segons vox populi es tractaria d'una estrangera,
una dama de bona casa, una prussiana que cedí terrenys a
l'Ajuntament per urbanitzar. Segons la mateixa veu, indefinible,
seria una dona ja vídua que només cedí una part de la seva
propietat, reservant-se la facultat de crear i construir edificis
urbans en els trasts que li restaven. Qualsevol ho esbrina, tot
això, sense papers!.
Però la tradició és, evidentment, bella. Era aquesta
prussiana"parenta del Marquès de la Romana, aristòcrata de llaços
familiars o conjugals amb la noblesa de l'Europa central? I qui
eren aquests Berg-Plage que a començaments del segle XX bastiren no
lluny del carrer de na Pursiana, cantonada Cotoner-Dameto, un
edifici plurifamiliar amb algun ornament modernista? Això seria més
curiós encara, puix el llinatge Berck o Berg s'escriu de les dues
maneres, procedeix del Ducat del mateix nom, a l'oest d'Alemanya,
amb capital a Düsseldorf. Serien aquests Berck descendents o hereus
o parents de na Pursiana? La qüestió és que aquest cognom passà de
la vora dreta del Rhin, dels ducats de Cléveris, la Mark i
Westfalia, del bisbat de Colònia a altres llocs d'Alemanya. Però el
territori, en concret, fou incorporat a Prússia el 1815. Famós
d'aquest llinatge, és el compositor austríac Alban Berg
(1885-1935), un dels més importants de l'Escola Vienesa, amb una
música caracteritzada per la llibertat i l'expressivitat, motius
pels quals fou vista com a «degenerada» pel nazisme, que la
prohibí. Però en un altre ordre de coses, això de Berck-Plage que
batia aquell edifici es podria només referir a una evocació
geogràfica. Recordem que Berck és també una ciutat de França, en el
pas de Calais, amb famós balneari marí. Potser aquest casal de
pisos tingués per funció servir d'hostatge als suposats forasters
que visitaven el casino i establiment de Banys de «Mar y Tierra»,
que data del 1898, és obra de Josep Segura i es troba a poques
passes de distància.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.