Neix el compositor Musorgski (1839)

Modest Petrovich Musorgski, un dels millors compositors de música russa, neix a Karevo, prop de Pskov. És fill d'un matrimoni de la petita aristocràcia rural i, per via paterna, nét d'un aristòcrata del camp i una de les seves serves. Tingué sort aquell infant que son pare era afeccionat a la música i sa mare una discreta pianista. Dins aquest ambient, la criatura podria créixer amb un creixent amor envers de l'art melòdic, un amor al qual contribuí, fins i tot, la seva tata, que el fascinava amb les cançons populars. Musorgski, malgrat els anys que mancaven encara per a l'emancipació dels camperols, es va sentir, des de petit, lligat al sentiment dels més humils. Com deia un dels seus biògrafs, «Musorgski sempre va veure els pagesos com gent digna d'afecte i d'interès humà...». No tenia encara deu anys, quan els seus pares, en vista dels dots musicals del nen, l'enviaren a Sant Petersburg i allà pogué estudiar piano amb Anton Herke, mestre de formació alemanya, la qual cosa significava profunda dedicació i fèrria disciplina. Així i tot, pensaren els seus pares, que la música era compatible amb altres oficis de major rendibilitat, «un futur estable», i amb aquest criteri el matricularen, quan just tenia tretze anys, a l'Escola d'Oficials de la Guàrdia. Anècdota és que es guanyà l'estimació dels seus companys i professors amb la seva primera música, puix compongué La polca dels aspirants, molt celebrada i institucionalitzada, des de llavors, en els costums del centre acadèmic. Demostrà esser un excel·lent estudiant, aprengué francès i alemany a la perfecció, destacà en les matèries del llatí, la història, la filosofia alemanya i la religió. Però quan el jove Musorgski deixa enrere l'adolescència feliç i s'endinsa en l'edat adulta comencen les seves dissorts, les primeres crisis. Era oficial del Tsar i quan el destinaren lluny de Sant Petersburg i hagué d'abandonar la seva família, els seus amics i la música dels salons, entrà en una fonda depressió, amb tota casta d'alteracions nirvioses i, fins i tot, un brot d'epilèpsia, una malaltia que l'havia de torturar al llarg de la seva vida. Dos anys es perllongà aquella caiguda física i psíquica, d'un metge a l'altre i de llit en llit. Determinà, aleshores, d'abandonar l'èxercit i dedicar"se plenament a la música. Tingué la sort de poder"se refugiar als afores de Moscou, amb la família amiga dels Chilovski. Visità els cercles artístics de la capital i assistí al concert o primera execució en públic del seu «Scherzo» orquestal que dirigí Anton Rubistein el 1860. Al mateix temps, en aquell esdeveniment, va conèixer Nadieschda Petrovna Opochinina, primera relació amorosa sincera i consistent, que es trencaria, sobtadament quinze anys després amb la mort de l'al·lota, un drama que augmentà aquelles crisis anímiques, de cada cop més freqüents. Altra vegada cercà refugi, en aquest cas a Volok, retornant després a Sant Petersburg, sempre fugint de la solitud i alhora de tota idea de matrimoni. Durant un temps trobà la fórmula ideal, és a dir, una comuna amb un grup d'amics, el que li va permetre de fer, seguit, seguit, molta feina i profitoses tertúlies a les quals solien assistir Turgueniev, Kostomorov, Shevchenco i tota mena de literats i artistes. Tanmateix, altres dissorts familiars l'enfonsaren dins un desequilibri emocional del qual mai no podria sortir.