La mort d'Enrique Jardiel Poncela (1952)

Miquel Ferrà i Martorell22/02/00 0:00

Él gran dramaturg i novel·lista Enrique Jardiel Poncela (1901-1952), autor amb excel·lents qualitats literàries i humorístiques, començà la seva activitat literària en el camp de la narració. Destaquem les seves novel·les, originalíssimes, Amor se escribe sin H; La tournée de Dios; Pero ¿hubo alguna vez once mil vírgenes?; Espérame en Siberia, vida mía; que es caracteritzen per la seva accentuada extravagància i acurada caricaturització. Allà on aconseguí, però, més èxits i fama fou en el teatre, que renovà totalment gràcies al seu enginy, mai no superat, les seves sorprendents ocurrències, els seus trucs i llenguatge burlesc. Els títols més coneguts són Angelina o el honor de un brigadier, Eloisa está debajo de un almendro, Los ladrones somos gente honrada, Los habitantes de la casa deshabitada...

Però els seus amics en els temps de la postguerra eren pocs i els crítics, emparats pels seus enemics, molts. S'ha de reconèixer que és freqüent a les seves obres, després d'un primer acte molt interessant, decaure per no poder mantenir el to de farsa total.

I tal dia com avui era soterrat, un dia de pluja, en el cementiri de Madrid, només amb la presència d'uns pocs íntims. Sobre això escrivia el periodista José Luis de Castro: «No només perquè va néixer a Madrid, sinó també perquè gran part del to còmic, humorístic o si es prefereix difícil i fàcilment graciós de la seva obra era especialment madrileny, amb aquest accent irònic, sarcàstic, esqueixat, que només dóna la capital de les Espanyes, el dol per la mort de l'escriptor Enrique Jardiel Poncela cau dins l'àmbit d'aquesta ciutat. Aquí, en els seus teatres, hi féu les seves batalles de les fonamentals estrenes (perquè qualsevol estrena de Jardiel fou una lluita entre els seus partidaris i els seus adversaris apassionats). Aquí, en els seus cafès literaris "Europeo, Recoletos, Gijón, Castilla, Elipa..."va escriure els seus llibres i les seves comèdies com les tissores, els tubs de sindetició, i aquelles esborradures i aferradures, quelcom semblant a un joc de paraules creuades. Continuador i en cert sentit millorador del gènere sainetesc que tingué a Madrid la seva prolífica producció, Jardiel, que en els darrers anys arrossegava la dramàtica servitud d'una dolència que no volgué combatre per prendre massa seriosament els seus acudits contra la medicina, se'n va de la vida als cinquanta anys: I deixa enregistrats a la Societat d'Autors, quaranta-una obres!, i deixa a la posteritat una sèrie de llibres narratius que per moltíssimes raons, tindran el caràcter de precursors, perquè anticipen o intueixen les més modernes troballes de la literatura universal...».