El Consell de Menorca estudia crear un museu etnològic d'estris tradicionals

Llambies encara recorda vivament la impressió colpidora que aquell fet va produir"li. S'adonà que, en l'esdevenir més proper "de fet, més prest que tard", un gavadal important i significatiu de les formes de producció i d'oficis tradicionals quedaria anorreat, literalment aniquilat per sempre més de la faç de l'illa. «Acabarà que ningú no en sabrà un borrall, d'aquestes coses de les feines i les eines tradicionals de producció», es va dir a si mateix. A partir d'aquell moment, sense proposar"s'ho expressament, Llambies s'havia convertit en un recalcitrant i sistemàtic cercador de tots els materials que li venien a les mans. Es va fer col·leccionista de tota mena d'elements lligats amb l'etnografia de Menorca, aplicada a les formes i mètodes de treball. Llambies, doncs, acabaria sent un involuntari però providencial etnògraf. Vull dir un implacable recol·lector de béns etnogràfics de la terra nadiua. Quasi quatre dècades després, ha aconseguit reunir una col·lecció extraordinària, sense parió, integrada per unes tres mil peces. Cap altre particular ni cap institució cultural menorquina no pot posar"se a l'altura de Llambies. La seva obra és ingent, gairebé irrepetible. La pena, però, és que tota la immensa concentració de peces roman tancada, sotmesa de moment a un pur emmagatzematge. Es troben acaramullats en tres dipòsits que sumen 600 metres quadrats. El valor cultural és literalment incalculable. Ara bé, el mercat balla al voltant dels 60 milions de pessetes: la quantitat que Llambies hi du despesa.

És cert que la intenció més coral de Llambies és arribar a construir un museu. Però el projecte, si ha de posar en valor tot el material ingent de què es compon, resultaria força complicat econòmicament i tècnicament. Convicció i desigs de construir"lo no li manquen. Ara bé, sembla que caldria comptar amb l'ajuda de l'Administració, en qualsevol dels seus nivells.