«Cantar en català és molt difícil. Hi ha gent molt interessant però manca difusió»

Miquel Pujadó presentà «Somriures que mosseguen» en col·laboració amb l'OCB

Miquel Pujadó i Tomeu Penya parlaren ahir de «Somriures que mosseguen». | P. Bota.

Assumpta BassaPalma19/02/00 0:00

Una de les seves obsessions ha estat trencar amb el fet que els cantants illencs siguin uns desconeguts en el Principat i València i viceversa. «Avui dia cantar en català és molt difícil. Ben segur que hi ha cantants molt interessants, però el problema que hi ha és sens dubte la difusió. A vegades ens convertim en una mena d'hamburgueseria. Si hi hagués un circuit de petites sales, si els teatres poguessin acollir concerts... S'hauria d'oferir la possibilitat que aquests cantants poguessin desenvolupar-se i crear un cert públic. Les plataformes són necessàries». Així s'expressava el cantautor català Miquel Pujadó, que va presentar ahir a la Societat General d'Autors de Palma el seu darrer treball: Somriures que mosseguen, en el qual ha col·laborat l'Obra Cultural Balear i, en un dels temes, Tomeu Penya.

«Els cantants del Principat també han tingut dificultat d'actuar a Mallorca. Jo fa 15 anys que em dedic a la música i he vingut només tres o quatre vegades. Fa temps que vull lluitar contra aquest fet, trencar la inèrcia. Vaig fer una cançó sobre l'estat de la llengua titulada Dins el ventre dels estats, en el qual faig una estrofa en valencià, balear i rossellonès. Per això vaig convidar un dels cantants de cada país per interpretar-la, i qui millor per Balears que Tomeu Penya».

Miquel Pujadó va parlar del seu vuitè treball, Somriures que mosseguen, explicant que «es tracta d'un disc molt divers. Són 13 temes en els quals intent donar una visió molt àmplia del meu univers. El primer de tot que s'ha de fer són cançons ben fetes. Jo he procurat tenir un univers propi». «En els meus temes faig servir l'humor, un humor àcid, agressiu contra l'estupidesa ambiental, d'aquí el títol del disc. Altres cançons són ideològiques, altres temàtiques.