Goya, el segle XVIII i la Inquisició (1800)

Goya, Francisco de Goya y Lucientes (Fuente de Todos, Aragó, 1746"Bordeus, França, 1828), pinta el retrat de La comtessa de Chinchón (esposa de Godoy) i Tribunal de la Inquisició, que es conserva a l'Acadèmia de San Fernando, Madrid, i és una de les seves obres crítiques més notables. Pintor de prodigiosa activitat, executà obra de tots els gèneres amb total èxit. La bellesa del color, la gosadia de les concepcions, donen a les seves obres un encís contra el qual no és possible defensar"se. Entre les seves nombroses composicions, les sèries d'aiguaforts, els Los Caprichos i Los desastres de la guerra, amb escenes dignes del millor reporter gràfic, el quadre Tribunal de la Inquisició ens mostra en imatges allò que avui avergonyeix encara la nostra Església. El reu damunt un cadafal, envellit i torturat en els llargs interrogatoris, cap baix, amb les mans lligades, el sambenet sobre els hàbits (la ridícula caperutxa al cap), sobre un cadafal, i tres reus més asseguts al banquet. Un senyorot, vestit a la moda del temps, és a dir, amb levita i perruca, representant de l'aristocràcia, el contempla amb curiositat. De frares inquisidors n'hi ha un bon grup, la majoria ben grassonets. D'altres, amb hàbits de dominicà, semblen més vells, però no vells patriarcals sinó vells cadavèrics. Es veu un bisbe, priors, clergues i més clergues. Tots els caps, a mitja llum, semblen moure's sota les voltes consagrades d'un temple. Un dels penitents, suposat heretge, mira el trespol amb desesperació. Els altres dos miren espantats el cadafal. Un monjo, des de la seva tribuna, llegeix els càrrecs. I tots plegats, llevat de les quatre persones encausades, es diuen catòlics i cristians. I aquí Goya, amb l'evangeli a la mà, acusa el cristianisme oficial de Roma i d'Espanya d'haver traït el cristianisme, de no haver sabut llegir la paraula de Jesús i encara de passar"se la paraula de Jesús pels darreres. La paraula de Jesús que fa al cas és aquesta: «Els escribes i fariseus (és a dir, els inquisidors d'aquell moment) dugueren una dona agafada en adulteri, i, posant"la enmig, li digueren: 'Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en flagrant delicte d'adulteri. La llei mosaica ens ordena d'apedregar"la. I tu, què hi dius? Això deien per temptar Jesús i Jesús, arrufat, escrivia amb un dit a terra. Ells insistiren en la seva pregunta i Jesús, incorporant"se, va dir: El que de vosaltres estigui net de pecat que li tiri la primera pedra. I de bell nou, mig assegut, continuava escrivint en terra. Ells, que el sentiren, anaren sortint un rere l'altre d'aquell recinte, començant pels més vells, i restant Jesús tot sol i la dona al mig. Incorporant"se Jesús, li demanà: Dona, on són els que t'acusaven? Ningú no t'ha condemnat? Va dir ella: Ningú, Senyor. I Jesús va dir: Jo tampoc no et condemnaré. Ves"te'n i no pequis...».