Una carta de Delacroix des de Tànger (1832)

Miquel Ferrà i Martorell27/01/00 0:00

El famós pintor francès Eugène Delacroix, potser la més destacada personalitat del romanticisme pictòric, viatjà com a agregat en la missió diplomàtica que el rei Lluís Felip de França envià al Soldà del Marroc el 1832. En aquella interessant experiència, Delacroix reflectí en els seus blocs de dibuix i les seves teles totes aquelles formes i colors exòtics que transpiraven les seves més fondes emocions, judicis i sentiments. Cal dir que França en aquells moments s'havia proposat de conquerir tot el nord d'Àfrica i travessar el Sàhara de cantó a cantó per tal d'eixamplar, no lluny de ca seva, el seu territori colonial. En aquesta/aquella data, Delacroix escrivia al seu amic Pierret amb aquests mots: «Ara he arribat a Tànger. Acab de recórrer la ciutat. Estic un poc entabanat per tot el que he vist. No vull deixar marxar el correu, que se'n va ara mateix a Gibraltar, sense fer"te part del meu astorament per totes les coses que he vist. Hem desembarcat enmig del poble més estrany. El Bajà de la ciutat ens ha rebut entre els seus soldats. Caldria tenir vint mans i quaranta"vuit hores al dia per donar"te una idea de tot això i fer"ho ben de passada. Els jueus són admirables. Tinc por que sia ben difícil fer amb ells altra acció que la de pintar"los, puix són perles de l'Edèn.

La nostra recepció ha estat de les més luxoses d'aquest indret. Ens han regalat amb una música militar altament curiosa. Estic, en aquest moment, com un home que somnia i veu coses que té por que li puguin fugir...».

En una altra carta anterior també explica impressions un poc oposades, i així hi deia: «A la fi estic enfront de Tànger. Després de tretze dies molt llargs i d'una travessia, ara divertida, ara fatigant, i llavors d'haver sofert uns quants dies de mareig, cosa que no m'esperava, hem experimentat calmes desesperants, i llavors, grans tempestes que fins i tot espantaven el comandant del nostre vaixell, La Perle. En compensació, hem vist costes encisadores. Menorca, Mallorca, Màlaga, les costes del regne de Granada, Gibraltar i Algesires. Férem escala en aquest darrer lloc...».

I en una tercera carta explicava: «Estic realment en un país molt curiós. La meva salut, aquí, és bona, i només tenc por pels meus ulls. Encara el sol no és encara molt fort, la resplandor i la reverberació de les cases, que estan totes pintades de blanc, em fatiga excessivament. Em vaig endinsant a poc a poc en les formes del país, de manera que arrib a dibuixar confortablement moltes d'aquestes figures de moros. Els seus prejudicis contra el bell art de la pintura són molt grans, però unes quantes monedes per aquí i per allà els fan abandonar els seus escrúpols».

I és que l'estada de Delacroix a Tànger bé mereix una novel·la històrica. Una novel·la epistolar, ben rica i documentada.